Dia negre

Avui no sé què ha passat, però res no ha anat bé (futbolísticament parlant, perdó per no especificar que estava parlant de coses serioses). El Barça ha jugat la final de la Copa Intercontinental contra l’Internacional de Porto Alegre. Inesperadament, hem perdut. Som millors que ells, però han sabut aguantar el 0-0 i, a deu minuts del final, ens han fet un gol. A través d’Internet, he començat a llegir algunes reaccions dels seguidors del Barça i m’he sorprès del pessimisme que ha generat la derrota. Jo crec que és una final i que, per tant, és pot guanyar tant com es pot perdre. És veritat que hem pecat d’ofensius i, en la jugada del gol, ens hem trobat amb un contraatac que ens ha deixat en pilotes. Però bé: és una final i es pot perdre. A més, aquest no era un títol fonamental de la temporada. La Intercontinental és un titol que emprenya més de perdre del que agrada guanyar-lo. És pràcticament honorífic, però fa il·lusió. Per això ens pica haver-lo perdut.

Però això no s’ha acabat aquí. Després he anat a un pub a veure l’Everton-Chelsea. Aquí segueixo bastant la Lliga d’Anglaterra, on tinc un objectiu clar: que el Chelsea no guanyi el títol. Al partit, la cosa ha començat bé: l’Everton s’ha avançat 1-0 i, malgrat que el Chelsea ha empatat, el segon equip de Liverpool s’ha tornat a posar per davant: 2-1. Però el Chelsea ha empatat al minut 81 i al 88 ha fet el 2-3. Segona derrota del dia. Actualment, el Manchester està líder de la Lliga, però avui (tercera derrota) ha perdut contra un equip en zona de descens que aquesta setmana acabava de canviar d’entrenador, el West Ham.

Després, ja per acabar-ho d’adobar, el Madrid i el Sevilla han guanyat els seus partits de la Lliga espanyola. Les seves victòries eren més previsibles, però afegeixen pressió al Barça després de la derrota de la Intercontinental.

Tot plegat ha tingut un col·lofó fantàstic: he anat a comprar regals de Nadal pel centre i, després de molt remenar, he comprat unes quantes coses. De tornada a casa, m’he adonat que he perdut una d’elles. No sé si ho he perdut o m’han ficat mà a la bossa i m’ho han robat. El fet és que no ho tinc i que hauré de tornar a comprar-ho. Per sort, no era excessivament car.

Un dia fantàstic vaja.