Escòcia

Ahir es van complir 300 anys des que Escòcia es va unir amb Anglaterra, donant pas al Regne Unit, un dels països més seriosos i que millor funcionen del món. L’aniversari arriba en un moment estrany. Al maig hi ha eleccions a Escòcia i les enquestes donen per guanyador a l’SNP, un partit independentista. És curiós: quan era adolescent tenia una dèria amb Escòcia. Llegia tot el que es publicava i em connectava a internet tant com podia (aleshores pràcticament ningú hi tenia accés —semblo un avi—) per a trobar informació. En aquell moment, una possible independència semblava una entelèquia. Ara es veu com a possible. Tot i que hi ha enquestes que diuen que els escocessos es volen separar (i si les eleccions les guanya un partit que demana la independència serà per algun motiu), jo tinc els meus dubtes que s’acabi produïnt.

Em sobta que hi hagi un sentiment independentista tan arrelat a Escòcia quan pertanyen a un estat (el Regne Unit) molt més respectuós i molt menys agressiu que, per posar un exemple, Espanya. Tots hem vist Braveheart i està clar que s’han fet barbàries. Però la història moderna d’ Espanya i el Regne Unit no es poden ni comparar. Els anglesos han permès que Escòcia mantingui el seu Banc Central, el seu sistema judicial i fins i tot les seves seleccions esportives. És més: un escocès pot governar al Regne Unit, però un català no podria governar a Espanya. I mentre a Espanya encara ens fotiem trets entre germans, aquí ja feia temps que s’havia instaurat el sufragi universal. Curiosament, als catalans ens agrada que ens donin pel sac i ni tan sols ens plantegem de separar-nos. Què dic de separar-nos! Ni tan sols ens plantegem tenir un estatus fiscal com el que té una comunitat com Navarra, que ja em diràs.

El millor del Regne Unit és que, en saber-se l’índex d’independentistes que hi ha a Escòcia actualment (depèn de les enquestes, però la majoria situen la xifra entre el 40 i el 60 per cent de la població) s’han agafat el tema amb tranquilitat. No ens agradaria, però si se’n volen anar, que se’n vagin, venen a dir. Inaudit. L’altre dia li vaig preguntar a l’Andy (que no pot ser més anglès) què li semblaria si Escòcia se separa. “Good luck”, em va respondre. A Catalunya el nostre Parlament va presentar un projecte d’Estatut i un general de l’Exèrcit espanyol ens va amenaçar amb treure els tancs al carrer. I visca.

La possible independència d’Escòcia originaria als anglesos uns problemes simbòlics enormes. Per exemple: la Union Jack (la bandera britànica) hauria de desaparèixer, o com a mínim perdria el seu fons blau, ja que neix de la fusió entre les banderes d’Escòcia, Anglaterra i Irlanda del Nord. Això, que traslladat a Espanya generaria un trasvals incalculable, no preocupa gens ni mica als britànics.

No sé si acabaran separant-se o no, però jo firmo ara mateix viure en una Espanya que sigui com el Regne Unit.

Foto: Origens de la Union Jack.