Osti tu, quin fred que fot. Avui anant cap a la feina em picava la cara i se’m queia el moquillo. I quan he sortit a comprar-me dinar m’he oblidat la bufanda, i com me n’he penedit. És un fred que et cala els ossos i et pela l’escrot.
Per fi fa rasca de debò a Londres. Ja era hora.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
2 comentaris:
Ei, al començament semblava que et fotia que fes fred i després dius que ja era hora? A Barcelona també ha arribat el fred i no estic gens contenta, avui es volaven els contàiners del carrer! A més, em fa molta ràbia que tots els homes/dones del temps estiguin tan alegres.
Eres un poeta... con lo del moquillo me has llegado al alma... tantos años de educación de pago para esto... AYYYYYYY!!!
Publica un comentari a l'entrada