Dissabte

Avui hem anat amb la Marta a Ikea, a comprar coses de la casa, que em feia falta. Des que vaig arribar al nou pis que no havia fet el 'baldeiu' imprescindible. Anar a Ikea m'encanta. Des del catàleg fins a les bosses. Ho compraria tot. Si no fos per la gent que hi ha i que atabala una mica, m'hi perdria tot el dia.

L'Ikea al que hem anat està a la zona de Wembley, on hi havia l'estadi en el qual el Barça va guanyar la Copa d'Europa el 1992. Aquí era l'estadi nacional: és el camp fixe de la selecció de futbol i els grans partits d'aquest esport (per exemple, finals de Copa o promocions d'ascens a Primera Divisió, que aquí tenen un gran seguiment) es jugaven aquí. Era un temple del futbol, entre d'altres coses perquè Anglaterra hi va guanyar la final del Mundial de 1966 contra Alemanya (els seus grans rivals donades les dues guerres mundials que van enfrontar els dos països). Tot això va ser així va ser fins fa sis anys, moment en què van tirar el camp a terre per fer-ne un de nou. I aquest nou estadi l'han estrenat precisament avui, amb un Anglaterra-Itàlia sub-21. Han empatat a tres, però això és igual. El fet és que avui, camí de l'Ikea, he pogut veure el nou estadi de Wembley des de fora i m'ha deixat bocabadat. Crec que és el millor estadi que he vist mai. Tampoc n'he vist tants, però sí d'importants. De fora impressiona i els que ho han vist diuen que de dins també. Van enderrocar un camp vell en un païs on les tradicions i els rituals són sagrats. Sembla que han aconseguit fer-ne un de nou sense que perdés la màgia.

Bé, quan hem tornat de l'Ikea ens hem posat a netejar a fons la casa. Insisteixo: encara no havia fet el repàs obligatori de quan entres a viure a un lloc. I ja no podia ser. Ens hi hem deixat l'ànima. Crec que no havia vist mai tanta merda junta, i això que una vegada vaig anar al Santiago Bernabéu. Ara la casa té una altra pinta. Molt més acollidora. Ara dóna gust i tot viure-hi. És agradable poder obrir els calaixos de la cuina sense que se t'hi enganxin el dits.

En acabar, exhaustos, restaurant grec amb l'Ari. Gran cervesa. El cambrer, un grec, clar, era clavat al Robert de Niro de jove.

Fotos: el vell Wembley i el nou Wembley.