Taxi freak

El temps és boig. Anem de la tempesta de neu al sol resplendent en dues hores. Últimament, passo les tardes connectat a la tecnologia. Ahir, configurant el nou ordinador. Volia rentar la molta roba bruta que se m’està acumulant però algú se’m va avançar i va acaparar els penjadors. Ho vaig haver de deixar per avui.

Avui he tingut bona sort al metro: he trobat lloc per seure. Normalment ja puc estar content si aconsegueixo entrar a un vagó, on la gent s’apilotona com pot. Poder seure ja no ho contemplo. Però avui he tingut un cop de sort. Durant el trajecte, he llegit al diari que ahir es va retirar el taxista més veterà de Londres. Es diu Alfred Collins, té 92 anys i n’ha passat setanta dins d’un black cab. Des de 1937, en plena Guerra Civil espanyola. Setanta anys allà dins. Penso que si l’Andy hagués vist això hauria exclamat: “So fucking English!” I tindria tota la raó. No crec que trobis aquesta classe de personatges fora d’aquest país.

A la feina, he fet un reportatge sobre la nova PlayStation. Per fi escric sobre coses divertides.



Foto: Alfred Collins, taxista de 92 anys que es va retirar ahir: “It really does not seem that nearly 70 years has passed by. I have had the pleasure of meeting people from all walks of life, politicians, celebrities and the great British public”.