Lishboua

Vinc de passar cinc dies a Lisboa (de dimecres a diumenge), que m’han anat molt bé per trencar el ritme de la feina. Lisboa: una capital que no ho sembla. El centre de la ciutat és petit i atractiu, és agradable de passejar-hi. Però crec que el més interessant és Chiado i Bairro Alto, equivalents al Born de Barcelona. Locals tradicionals combinats amb botigues i ambientillo a la nit.

De totes formes, aquests cinc dies a Lisboa no m’han permès entendre la ciutat. És una ciutat mig mediterrània, mig atlàntica; mig capital de províncies, mig capital europea. Hi viu mig milió de persones, un terç de les que hi ha a Barcelona. Tota la xarxa de Metro té 36 parades, pràcticament les mateixes que la Línia-1 de Barcelona (30). El país sencer té 10 milions, només tres més que Catalunya.

Dues coses em van sorprendre: la primera, que és un país més endarrerit del que em pensava. Em va recordar a Espanya fa uns anys. No sé quants: potser deu o quinze. La segona és positiva: tenen una cervesa i un cafè fantàstics. I també les pastisseries, que n’hi ha a tot arreu i hi venen unes coses tremendes.

Ahir, dilluns, el dia després de tornar, em va tocar fer la mudança. Ja m’he instal·lat a cal R., la meva nova casa. Encara no la sento meva. Necessito arreglar-la una mica: netejar-la, canviar alguna cosa.