S'acaba de produïr el gol de la dècada, i jo me l'he perdut. Porto tot l'any tragant-me tots els partits del Barça i aquest, precisament, no l'he pogut veure perquè no el donaven per enlloc: ni per la tele, ni pel digital (el feien, però en diferit), ni per les pàgines pirates d'internet que acostumen a retransmetre'l via un canal xungo xinès. Res, tu. No ha quedat més remei que seguir-lo pel Puyal. "Tant se val --li he dit al R.--, he sentit tants partits per la ràdio, que ja no ve d'un". Total, he pensat, per molt que sigui una semifinal de Copa, és un partit contra el Getafe.
Error. Aquest no era un partit qualsevol. Després que Xavi clavés l'1 a 0, a mitja primera part Messi ha agafat la pilota al mig del camp. En els 10-15 segons que han passat des d'aquell moment fins que la pilota ha tocat la xarxa, el Puyal només ha dit una paraula: Messi. "Messi, Messi, Messi, Messi! Messi! Messi! Messii! Messi!! Messiiii! Messsiiii!!!". A mesura que el Puyal anava repetint el nom, el R. i jo ens anàvem mirant amb cara de sorpresa. I quan el tio, finalment, ha dit "Gol!", hem sabut, sense veure'l, que era un golàs. Felicitats, Puyal. És una llàstima no haver vist el gol en directe perquè la impressió que produeix és infinitament més alta que quan el veus repetit. En directe et vas emocionant de forma progressiva a mesura que la jugada neix i es desenvolupa. Quan acaba en gol estàs en un estat d'eufòria en què ja et pots morir. Repetit, un gol perd aquest efecte. Però, dins de les limitacions de la ràdio, el Puyal ho ha sabut fer molt bé.
Avui volia anar a dormir d'hora, però no volia ficar-me al llit sense escriure quatre ratlles.
dimecres, d’abril 18, 2007
I més, i més, i més
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
9 comentaris:
Al leer tu descripción me he dado cuenta de que es una pena que no me guste el fútbol. Creo que me estoy perdiendo algo que puede llegar a ser super emocionante.
no estic dacord; el puyal ha narrat el gol bastant fluixet...q es aixo de messi,i-mes,...molt millor el aljazeera i rac1. lamentable el del ppv...quin tio tan desastros!!! un del tukansimba q mai ha deixat un comment!!
a mi m'ha passat el mateix. Mai m'ha agradat el futbol, però avui després de llegir el teu comentari, crec que és la primera vegada que he pogut captar una miqueta de l'emoció que deu provocar.
ei! jo tb vaig escoltar el gol mentres conduïa i em descollonava. que vol dir "i tot i més i tot i més i lectures??????"
De totes maneres ho va fer de puta mare. El Pou no ho va fer gens bé, només se sentien orangutans dient ohhhhhhh ohhhhhhhhhh ohhhhhhhhhhh gol! i això no es retrasmetre.
en fi, que gran partit i 5 grans gols. No ens hem d'oblidar del gol del Xavi, ni del segon del Messi ni del de l'Etto'o!
Ni del del Guddy, el terror de las nenas.
Sobre la retransmissió, a mi em sembla que el Puyal ho va fer molt bé, però és opinable. El que no és opinable és que a RAC1 hi ha un tio que em posa malalt, el tal Costa, un tio que va de super-sobrat i es un catetu com una catedral! Per això no els escolto.
Confirmo el tema del Costa "catetu". El vaig conèixer en una feina passada. Entenc que cadascú som com som, però no és de rebut parlar ‘ex catedra’ quan ets un "catetu": es fa el ridícul.
Amics navegants amb nicks frikies,
Aquí lúnic que va poder veure el gol del messi-messi-messi-messi vaig ser jo...
Aneu posant sal i vinagre, tenint la boca gran (sic) o vivint com marquesos...
Vaig viure en directe una pàgina de la nostra història.
Que n'aprenguin!!
Eloi
Benvolgut, jo també era al camp, igual aque els gairebé 70.000 espectadors que van anar a veure el partit.
Amic Eloi, COM ET FLIPES.
Publica un comentari a l'entrada