Avui, un dia més, m’ha costat horrors aixecar-me de llit. Durant el dia no tinc son, a la nit no me n’aniria a dormir mai, però arriba l’hora de llevar-me i la combinació comoditat + plaer + son és tan poderosa que em supera. Ja he institucionalitzat que a la feina arribo un quart d’hora tard, i no passa res. A la tarda acostumo a quedar-me més temps del normal i, en qualsevol cas, es compensa. Per a posar-me les piles, de camí al metro avui m’he posat un disc dels Smiths. Que bons que són els cabrons. Per casualitat, la primera cançó ha estat ‘Bigmouth strikes again’, títol que vaig robat per aquest blog, i m’ha sonat millor que mai. A sobre, he trobat lloc per seure al metro. Avui tot m’anava de cara. Però després he arribat a la feina i… rutina.
A mig matí li he enviat un mail a l’Andy, preguntant-li si vol anar a veure el Prince en concert. Fa per ell. Jo en sóc fan, tot i reconèixer que no està bé del cervell. Aquest estiu, el Prince tocarà 21 nits seguides a Londres. 21 nits! És una bejenada. Si omple a tots els concerts em treuré el barret. L’entrada val 31 lliures, un preu més que raonable per ser Londres, i a sobre, en comprar-la, et regala el seu últim disc.
A veure què diu l’Andy.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
No és una mala sol·lució tal i com està el mercat discorgàfic. en comptes de treure el disc i esperar a que la gent se'l baixi d'interenet, ha decidit fer 21 concerts regalant el disc. multiplica 21concerts*31euros*afluència que aconsegueixi al dia= una pasta que se la queda ell (no botigues, ni ditribuidores, ni intermediaris).
La industria musical s'està reinventant perquè està morint. Això si, si li funciona, jo també em trec la boina.
Publica un comentari a l'entrada