Acabo de llegir una frase que ahir va pronunciar el nonagenari Heribert Barrera i que m’ha frapat. “Aquests darrers trenta anys han estat una decepció”. Parla de Catalunya.
Barrera, a qui ahir van homenatjar a l’Ateneu, va llegir un sonet de Carner. M’agraden les quatre primeres estrofes:
Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol només cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys de nit.
Sonet pessimista, sonet realista.
M’entristeix aquesta constatació perquè penso que els propers trenta també ho seran decebedors. En parlem al 2040.
Ja que estem florals, un altre poema que m’agrada, atribuït a Sagarra:
Dolça Catalunya,
pàtria del meu cor,
qui de tu s’allunya,
recony quina sort!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Heribert Barrera es un membre històric i per tant influent d'ERC. I ERC son els que s'estan venent venent actualment Catalunya per una butaca ben confortable, i uns calerons segurs a final de mes.
El que tindria que fer el Sr. Barrera es una crítica oberta i sense embuts contra els dirigents butiflers que actualment hi ha a la direcció del seu partit.
O sigui que aquest avi plori una mica menys, i sigui una mica mes valent.
Sent un destacat membre d'ERC algo haurà tingut a veure en aquets 30 anys de decepció que diu.
Està fent el mateix que fa el Maragall (un altre que ha enganyat a tothom), estan calladets quan formen part del sistema, i despotriquen quan estan jubilats.
Amic Wolfowitz (mal pseudònim per parlar de transparència i ètica política), Heribert Barrera va ser un destacat membre del partit republicà, però ara no n’és pas, ni d’influent ni de destacat. Les seves opinions xenòfobes d’ara fa uns anys el van desqualificar, i el manté viu la seva condició (vitalícia) de molt honorable ex-president del Parlament.
T’he de dit també, amic Wolfowitz, que el pessimisme de Barrera no és nou. Fa massa temps que el seu discurs és crític amb la "conllevancia" (que diria en castellà Ortega y Gasset, i que Pujol abans, i Maragall ara, han recuperat per la contemporaneïtat política). Respecto Barrera com a persona. I prou.
Els pseidonims son simplement això, i el meu el vaig escollir simplement per que estava d'actualitat, podia haver escollit qualsevol altre i aquest ha de servir de base de cap tipus per a rebatre opinions d'altre gent.
Les suposades manifestacions xenofobes (per a mi no ho son) van ser l'única veritat que ha dit aquest senyor, el problema es que aquesta moralitat esquerrana que impera a l'actual societat catalana fa que qualsevol que es surti de lo políticament correcte parlant d'inmigració sigui qualificat de xenofob.
Per cert amic Marquès, t'agrada mes aquest pseudònim??
I tant que m'agrada el meu pseudònim. Per algun motiu l'utilitzo. No en tinguis cap dubte!
Respecte a les teves opinions sobre Barrera, et respecto com a ell, però crec en la política com una via per a la solució de problemes i per a la construcció d'un projecte de societat i de país, no com una verga que atia el foc de la crispació. Això va fer Barrera en el seu moment i avui ho veiem en alguns dirigents del Partit Popular.
Publica un comentari a l'entrada