Una broma

Avui és festiu a Anglaterra i a mitja Europa, però jo treballo. Al matí no ho recordava, però ha sigut acostar-me a l’estació de metro, veure-ho tot buit i donar gràcies per haver-me estalviat el suplici diari de la hora punta.

A l’hora de dinar m’he escapat, com cada dia, a comprar-me alguna cosa per menjar. El problema és que avui plou i fa un fred que pela. Sembla que haguem tornat al febrer. Als carrers de la City dificilment et creuaves amb algú: tot era buit i tot estava tancat. He hagut de caminar més del normal per trobar un lloc on comprar-me un entrepà.

De tornada a la feina, la sorpresa: a l’entrada de l’empresa han instal·lat detectors de seguretat com els dels aeroports. I s’ha de fer el mateix: buidar-te les butxaques, passar per l’arc i, si pites, t’enregistren amb una màquina que detecta el metall. Un pal. He preguntat i m’han dit que de moment no serà així cada dia, que només és una prova. Però, si és una prova, vol dir que potser ho faran al futur, dic jo. D’aquí a que ens facin descalçar i ens impedeixin l’entrada de líquids només hi ha un pas. Sort que anem a treballar. Sembla una broma.