divendres, de juny 15, 2007

Dubtes

Cada dia se’m fa difícil llevar-me, i no entenc per què, perquè dormo. De vegades tinc la sensació que quan dormo no descanso. I també noto que, paradoxalment, quan no faig esport vaig més cansat. Els dies que vull dormir fins tard, no puc: em desperto d’hora.

Em pregunto si hauria sobreviscut en una feina que no m’agradés i a on no tingués ni internet, en general, ni YouTube, en particular.

En menys de dues setmanes el cabell se m’ha posat com als Jackson Five: a lo afro. Per què se’m posa així de cop i volta?

L’altre dia, a casa de la Marta, vaig jugar al Pro6 a la PlayStation gran. Estic pensant de portar-me-la a Londres. És molt millor que a la portàtil per quan ets a casa.

En quatre dels cinc dinars d’aquesta setmana he menjat arròs amb pollastre al curry. Serà bo fotre’m tanta salsa especiada? Em rebentarà el budell i em donaran la baixa i podré quedar-me a casa tot el dia jugant al Pro6 a la PlayStation gran? És una opció que hauria de considerar.

Avui al vespre he quedat amb el Tim, que em vol portar a un local que diu que mola molt. Aquesta setmana ha canviat de feina i m’explicarà com li va.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estàs bé? Necessites parlar amb algú...

Anònim ha dit...

Bigmouth, jo de tu també dubtaria de si val la pena que continuiis narrant-nos, a través d'aquest blog, les teves vivències londinenques si el nivell de literatura és el mateix d'aquest darrer post.

Potser estàves cansat, era divendres i tenies ganes d'anar a veure el Tim però, fes-me cas, pensa-hi seriosament abans d'escriure qualsevol tonteria.

Dit això, espero a la setmana vinent per iluminar-vos amb el meu anàlisis blaugrana. En aquest moment no em sento amb les forces suficients i tampoc em vull deixar-me portar per la frustració que arrossego aquests darrers dies. Potser la setmana vinent, puc haver alliberat tota l'adrenalina continguda al llarg d'aquesta temporada. Potser tots serem més feliços d'haber birlat --en el darrer moment-- la lliga als espanyols del Madrid.

Fins aleshores, doncs.

Anònim ha dit...

Gràcies a tots per la vostra estima i amor.

La mare que us va parir.