Ara que acaba el curs, la gent ha fet els exàmens finals i tot això, he decidit que el curs vinent estudiaré. Feia temps que mirava coses per millorar els meus coneixements d’economia. Perquè, a base de fer-ne a la feina, he après economia, però de vegades trobo a faltar una base més sòlida.
Fa tres anys em vaig plantejar estudiar un màster. Un dia vaig trucar a Esade, demanant orientació i preus. “¿Hi ha algun problema si vinc de Periodisme?”, vaig preguntar. “No, no, cap ni un! De fet ja ens agrada que els alumnes provinguin de disciplines diferents”. Vaig preguntar el preu. Sort que me’l van dir en euros i que, sobre la marxa, no vaig saber de quants diners es tractava. “Moltes gràcies”, vaig dir abans de penjar el telèfon. Però quan vaig fer el canvi de moneda i vaig veure que el màster costava ¡set milions de peles! vaig somriure i me’n vaig oblidar.
Bé, el temps ha anat passant i jo mantenia la inquietud de voler estudiar alguna cosa. Però la veritat és que compaginar la feina amb una carrera era difícil i, per tant, ho tenia arraconat.
Però aquí a Londres disposo de temps lliure per a invertir en hores de treball o estudi i, per tant, potser és el moment de provar-ho. Estudiaré per la UOC. Voldria fer Econòmiques, que pel que m’havien dit s’adapta més al que busco, però a la UOC només n’imparteixen el segon cicle (al qual no puc accedir perquè vinc de Lletres). M’he estat mirant el pla d’estudis d’Empresarials i la veritat és que encaixa bastant amb el que vull i, per tant, faré Empresarials.
Ja he demanat matricular-me de quatre assignatures —m’ho prenc amb calma, no fotem—, dues al primer semestre del curs i dues al segon.
El meu objectiu no és el d’acabar la diplomatura. Per exemple: no vull fer Anglès o Mates, que són assignatures obligatòries. Només vull fer les matèries que m’interessen, per aprendre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Ben pensat, amic meu. Trobo que l’encertes molt. Crec, però, que paga la pena que treballis per fer-te amb el títol. És cert que no sabràs més o menys per tenir-lo, però sempre serà un mèrit més en el teu haver.
PS: Segurament Paul Wolfowich coincidirà amb mi.
Efectivament company aristòcrata, en aquest punt tenim una plena convergencia d'opinions.
El problema es el treball que hi ha de dedicar el Font Jr, a 4 assignatures per any obtindrà la diplomatura just abans de la jubilació.
Per cert aristòcrata, el wolfowitz, no va acabat amb "ich" sino amb "itz", es d'ascendencia germànica no balcànica.
Osti, amics Marquès i Wolfowitz, cada vegada sembleu més els bessons Hernandes y Fernandes que surtien al Tintin.
Amb carinyo.
Bigmouth (mai un nom ha estat tan adecuat al personatge que el porta).
Se t'ha de dir que venin d'una familia catalanista com la teva es trist que no ens hagis qualificat de Dupond i Dupont, i ens fotis el nom que els posaven a l'edició en castellà.
Amb acritud!!
Amic Wolfowitz,
lamento l’imperdonable descuit en la grafia del teu pseudònim. Estaré encantat d’aprofundir en aquestes i d’altres qüestions d’actualitat el dissabte que vulguis tot gaudint d’una graellada de carn o peix a les teves finques. Imagino que el servei estarà a l’alçada dels convidats. Ja fa massa temps que no em poso davant els fogons. Ja saps: qüestions de noblesa.
Amb aristocràtic afecte!
Per cert 'Bocagrossa' (o hauríem de dir, Bocamoll per fer una correcta traducció del teu pseudònim?): lluny de mi els Hernàndez i Fernàndez (que si penses bé, bessons, el que entenem per bessons no n’eren, perquè aleshores es dirien Hernàndez i Hernàndez o Fernàndez i Fernàndez.
Teu,
el marquès +
Estimats Marquès i Wolfowitz,
Sou uns putus FREAKS.
Amb odi.
Publica un comentari a l'entrada