Amerrican Embassi

De vegades, els diumenges al vespre, mentre el sol es pon, vaig a passejar per Regent’s Park. Ahir el dia era especialment vistós. Després de les intensíssimes pluges dels últims dies (divendres va caure la mateixa quantitat d’aigua que acostuma a haver-hi en dos mesos), l’aire havia quedat net i clar, completament transparent.

Vaig donar una volta pel llac del parc i, en arribar a l’altra punta, vaig fer mitja volta. Caminant de tornada, vaig seure una estona en un banc a llegir la guia de Nova York que m’he comprat.

Al banc hi estava sol, però no per gaire estona. Mentre llegia l’apartat de la guia dedicat a Harlem, vaig veure com un senyor amb pinta mig de pederasta, mig d’espia israelià, se m’acostava. Anava tot de negre, tapat amb una gorra, ulleres antiquades i carregat de bosses. Malgrat l’aspecte, no devia ser un espia —o si ho era no destacava per les seves qualitats— perquè el primer que em va dir va ser:

— “Is dis di Amerrican embassy?”, va demanar, amb un accent estrany, referint-se a un edifici proper.
— “I don’t know”, vaig respondre mentre me’l mirava sorprès.

Era evident que ell volia xerrera perquè va continuar:

— “Arr iu a turrist?”
— “I am, I am”. Jo tenia poques ganes de parlar, i menys amb aquell sujetu.

Es va quedar temporalment satisfet amb la resposta. Va veure que jo no li donava peu a mantenir una conversa i, per matar l’estona, va treure d’una de les bosses un tupper gran. Amb la intenció d’ignorar-lo, no vaig voler mirar que hi guardava allà, però em sembla que eren arengades, aquells peixos que es mengen com els de la sèrie “V” s’empassaven els bitxos: es mira cap al cel, s’obre la boca tant com pots i, agafant el peix per la cua, l’introdueixes amb la mà. És bastant desagradable, especialment si ho fa algú amb pinta mig de pederasta, mig d’espia israelià, al teu costat. I concretament, fa més angúnia si entre queixalada i queixalada l’home regurgita. I encara més si aquest home té ganes de parlar amb tu. Perquè, acabades les arengades, hi va tornar: “Wherr du iu com frrom?”

Ho vaig tallar en sec: “Sorry but I’m not interested in holding a conversation with you”. Aparentment, ho va entendre de seguida: “Ok, ok”.

Però als dos segons, hi va tornar: “Why not?”

¿Es pot ser més pesat? ¿No entenia que no tenia ganes de parlar amb un tio guarro, amb cara mig de pederasta, mig d’espia israelià, que menja arengades com un porc al costat de desconeguts? “Sorry, but if I answer that question, then I’m talking”, li vaig dir de la forma més educada possible.

Ell va posar cara de comprensiu i, mentre s’aixecava, com decebut per no haver aconseguit el seu objectiu (quin era?) va constatar, mussitant: “You prefer to read your book”. I se’n va anar.