Aquest matí, en plena hora punta, un convoi del metro de Londres ha descarrilat: 37 ferits (cap greu) i 700 passatgers atrapats. Ha passat a la Central Line, una de les més concorregudes de tota la ciutat. Creua tot Londres, d’Est a Oest. Connecta la City (el barri financer) amb el West End (el districte on es concentra la major oferta de botigues i entreteniment). La Central Line al matí és una experiència horrorosa: no és estrany que quan arribes a l’andana hagis de deixar passar un o dos trens abans de poder entaforar-te en algun vagó. Si la Central Line ja és, quotidianament, claustrofòbica, no vull imaginar-me què pot passar quan un d’aquests trens descarrila.
Que un tren se surti del rail no es cap broma. A València va passar l'any passat i van morir 41 persones. Aquí hi ha hagut sort que no la palmés ningú. Malgrat l’amenaça terrorista, això no ha estat un atemptat, sinó un accident. Diuen que la via estava obstruïda, però no han dit amb què.
Dit això, un accident pot passar. Som humans i, quants més humans junts, més possibilitats hi ha que es produeixi un error. El problema és que al gener de 2003 ja va descarrilar un convoi de la Central Line: 32 ferits i la línia tancada quatre mesos. A l’octubre de 2003, un tren de la Northern Line (una altra de les principals línies) també va sortir-se de la via: set ferits. El mateix mes, a un vagó de la Piccadilly Line li va passar el mateix: afortunadament, cap ferit. I fa tres setmanes, dos trens de la Northern Line van estar a punt de xocar frontalment.
Quan dic que, a Londres, els serveis estan en mal estat em refereixo a això. I d’aquí cinc anys aquesta ciutat acollirà els Jocs Olímpics. No sé com s’ho faran per a que la ciutat no peti.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
Benvolgut bocagrossa,
No crec que sigui comparable l’estat de la xarxa de metro de Londres amb la de Rodalies de RENFE a casa nostra. L'abast territorial, si fa o no fa, és el similar; la qualitat, incomparable. Les dues són dolentes i estan lluny dels estàndards de qualitat esperables, però els milers d’usuaris de Rodalies estic segur que ja signarien per gaudir del servei que ofereix la xarxa de metro de Londres.
En qualsevol cas, ens podem consolar pensant que a Catalunya tenim els mateixos problemes que a Londres.
el marquès +
D'una forma o altra, s'ho faran. Igual que los aviones llegan a pesar de los jaleos con los horarios, las puertas de embarque y las maletas. Igual que las urgencias de los hospitales atienden a los pacientes más tarde que temprano dentro del caos. Cada vez estoy más convencida que el mundo no lo organizamos nosotros sino que fluye libremente mientras que intentamos porner orden. Dicho esto, odio el metro en todas sus versiones.
Bon dia, ja feia temos que no entrava a manifestar les meves opinions al blog, la feina em tenia totalment absorvit, pero avui em te totalment aborrit (je je quin poeta mes gran a perdud el mon. Jo nomes vull donar la meva opinio com a usuari del metro de london durant dos anys, es una puta merda, es cert que funciona força be, pero la calor asfixiant que fa, i la mala qualitat del aire que es respira en el metro el converteix amb una tortura, no se com ho faran per remodelar el metro, ja que al meu parer es totalmente impossible, ja vorem com s' espabilen els british!!!
Salutacions a tots
Coincideixo amb els que diueu que les infraestructures a londres i barcelona, són molt millorables. D'exemples, en tenim els que vulgueu. Ara, solucionar-ho implica una inversió de diners -lògicament- i de temps, molt temps.
De fet, encara tinc present el model de ciutat que segueix Sidney, Austràlia, on hi vaig tenir el privilegi de viure 4 mesos, i recordo el gran estil amb que han desenvolupat aquell país: immigració ben adaptada al país, ciutats d'avantguarda, molt bons serveis socials i, una immillorable xarxa d'infraestructures...i això amb silenci i treball, des de l'altra punta del món...quin gran país!!
Home, a Austràlia ho tenen molt fàcil perquè no hi ha res. Construïr és molt senzill. A Londres, amb el subsòl a reventar per segles d'història, qualsevol infraestructura és molt més complicada de construïr.
A més, no acabo d'entendre això de la immigració ben integrada... els immigrants són els que han creat el païs i l'han construït de dalt a baix... a base de carregar-se els nadius (aborigens).
Ara, no hi he estat mai i m'encantaria.
Publica un comentari a l'entrada