Aquesta setmana hem rebut a la feina la visita d’alguns companys de la oficina de Madrid. Han vingut a Londres per feina i, també, per viure la espectacular festa que vam tenir dissabte passat. Una de les noies que ha vingut, o potser hauria de dir senyora perquè ja té dos fills, s’ha sorprès moltíssim de la gentada que hi ha a Londres. Quan ho he sentit, m’han vingut ganes d’abraçar-la. La seva constatació em confirma que no estic boig: aquesta ciutat està massificada.
Jo ho he percebut respecte a quan hi vaig viure fa quatre anys, i ella fa dos anys i mig que va marxar i ho ha notat tant que s’ha quedat parada. Bravo.
La meva teoria és que aquí hi viu massa gent, o millor dit: que la ciutat no està preparada per tenir tanta gent. Ara mateix tinc la sensació que la ciutat està als seus nivells màxims de capacitat, i corre el risc d’acabar morint d’èxit. Aquesta és la meva teoria, tan indocumentada (no he aconseguit trobar les dades estadístiques) que pot ser perfectament errònia. Però és el que percebo cada dia, al transport públic (vital en una gran ciutat), al sortir a sopar o, simplement, al caminar pel carrer.
Avui he llegit que Nova York està de capa caiguda. Escàndols empresarials com el d’Enron (empresa que va falsificar els comptes) han endurit la regulació per a les companyies que s’instalen a la ciutat. A més, després dels atemptats de l’11-S, obtenir el permís de treball als Estats Units és molt més dificil. ¿Qui surt guanyant de tot plegat? Londres, la nova capital financera del món. A l’abril, la ciutat anglesa va moure més del doble de diners en el mercat de divises que Nova York. I no va ser una fita puntual: aquesta és la tendència. La liberal Londres puja més que la intervinguda Nova York.
I say: tant créixer, tant créixer, compte no creixem massa. O millor dit: massa ràpid.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Crec que l'inclusió d'alguns països a la UE està sent decisiu perquè ciutats com london creixin desmesuradament. Hi ha molts "immigrants" que van en busca de feina.
crec que aixo tambe acabara passant a Madrid
Barcelona també va per aquest camí. I penso que ja estem morint d’èxit. Les nostres infraestructures (energètiques, viàries, residencials...) estan al màxim. De fet, ahir ho comentava amb un amic que es dedica al cinema: penso que la pel•lícula de Woody Allen no ens farà cap favor en aquest sentit. Catalunya rep 14 milions de turistes l’any, dels què una part important són estrangers. Si la nova pel•lícula que està rodant es converteix en reclam, Barcelona morirà d’èxit.
el marquès +
Marquès, jo crec que Barcelona JA HA MORT d'èxit.
Evidentment, una ciutat mai mor del tot i sempre es pot recuperar. Però Barcelona, crec, ara mateix està 'tocada y hundida'.
marquès, no confonguis estar al límit amb no invertir en infraestructures i manteniment. és molt, MOLT diferent.
que no ens prenguin el pèl
"Les nostres infraestructures (energètiques, viàries, residencials...) estan al màxim"... per la manca d’inversió de les empreses gestores i per la desídia en les seves obligacions de les diferents administracions, totes!
Amiga salt&vinegar, tens raó, però en cap cas parlava de les causes. Em referia a les conseqüències. Coincideixo amb tu: que no ens prenguin (més) el pèl.
el marquès +
Publica un comentari a l'entrada