És difícil, de vegades, mantenir la constància en un blog, que ve a ser com un diari, però amb menys intimitats, que tothom et llegeix, no fotem. De vegades escriuries dos entrades al dia, de vegades no en faries ni un en tota la setmana. Crec que ara estic en la segona opció.
Les perspectives a la feina no pinten bé. Em van dir que venia a fer de periodista i estic fent el panoli. Des que sóc aquí, molt ocasionalment he pogut estar al peu de la notícia, i m’he adonat que trobo a faltar aquella sensació. Aquí a Londres, a això li diuen buzz. Trobo a faltar el buzz.
Sóc com un jugador de futbol retirat, que en veure que té els diumenges lliures i que no s’ha de vestir de curt per sortir a jugar es mor de ganes de tornar-ho a fer.
Per sort, jo no estic retirat i encara em queda molta mili.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
9 comentaris:
Amic Bigmouth,
Ni de conya estas retirat. Tens una experiencia excel.lent i molt per fer encara. Ara be, tingues clar cap a on vols anara, quines passes vols donar en el futur i quan, i prepara't per fer-les amb exit. Defineix la teva estrategia; que l'entorn no te la defineixi!!
Amb admiracio,
el marques +
http://www.diaridewashington.blogspot.com
Sense www, tontolculo.
Amb amor.
No, is not!
"tontolculo"? It wasn't necessary!
Yo aun diría mas, absolutamente innecesario tontolculo!
Coincido con el marques que es una gran oportunidad! Es una oportunidad para plantearte hacer algun curso de periodismo o economia en el corazon de la vieja europa, en la cuna del periodismo, en el olimpo de los escritores, en el rubicon de los pensadores, en el ...zzzzzzzzzzzzz
Entiendo perfectaente como te sientes.Cuando quieras quedamos para ver "Good Night and good luck", beber cervezas y comer palomitas. Y apunta el consejo del marqués, ese de la estrategia y el entorno.
es curioso,
todos los comentarios coinciden en aprender a sacer lo positivo de una situación negativa.
y en lo importante que es llevar las riendas de tu vida y no dejarte llevar por los acontecimientos.
da que pensar...
Fuerza y Honor !!
A por ellos rudy!!!
Qué pena.
Publica un comentari a l'entrada