Earlies

Avui he començat a fer l’horari de matins a la feina. Matins és un eufemisme que vol dir, pràcticament, matinades. A partir d’ara entraré sempre a les 6h del matí.

Tampoc és tan dramàtic. En realitat, entrar a les 6h té els seus avantatges: disposes d’un cotxe d’empresa que et ve a buscar a casa, surts d’hora de la feina (a les 15h) i, per tant, tens la tarda lliure per a fer altres coses. Com per exemple estudiar, ara que m’he apuntat a la UOC. Però, per sobre de tot, el millor de tot d’entrar a les 6h és que evito l’hora punta, la terrible i horrorosa hora punta del metro de Londres.

Aquest matí, per exemple, tres línies de metro no funcionaven. Els treballadors asseguren que els sistemes de seguretat —bàsicament per a evitar accidents— no funcionen bé i, per tant, han dit que no s’arriscaven a provocar un accident i que aquelles línies avui no circularien. És lamentable que al metro d’una ciutat així d’important passin coses com aquesta, però en passen de pitjors. Evidentment, jo m’he enterat d’aquesta interrupció del metro gràcies a la ràdio del cotxe que m’ha vingut a buscar a casa. Còmodament assegut en una butaca de pell mentre veus la ciutat despertant, les coses es veuen d’una altra manera.

Ei, però entrar d’hora, no us penseu, també té els seus inconvenients. Però avui ho veig pel cantó positiu… més que res perquè marxo d’aquí cinc minuts.