dilluns, de setembre 03, 2007

TGV

Cap de setmana a Lió, França, una ciutat interessant que voldria conèixer millor. Hi hauré de tornar. A Lió, en concret, però també a França en general, un país que algun dia vaig tenir entre les meves prioritats però que ara tenia mig abandonat.

Vaig decidir de fer el viatge fins a Lió en tren perquè em sortia una mica més barat que l’avió i, ara que ho he provat, em sembla que això del tren és com una droga: quan ho tastes és difícil deixar-ho. Sempre que tingui la possibilitat d’anar en tren abans que en avió triaré la primera opció.

Agafo almenys dos avions cada mes i, especialment a Anglaterra, la experiència és esgotadora: vas a l’aeroport, fas cua per facturar, més cua per al control de seguretat, camines fins a la teva porta d’embarcament, esperes a l’embarcament, aconsegueixes —entre empentes— embarcar, entres a l’avió, esperes a que s’enlairi, finalment s’enlaira, voles, aterres, esperes per baixar, baixes, si tens sort evites agafar un bus per arribar a la terminal, però, si no, pringues i agafes el bus, i, en el cas que hagis facturat equipatge, encara et queda recollir la maleta. Bé, tot aquest procés, comparat amb la comoditat del tren, té totes les de perdre. El dia que l’AVE connecti Barcelona amb Madrid, Ibèria pot tremolar.

Ara bé, mentre a Espanya el tren de gran velocitat (TGV) encara està a mig fer, França s’assembla molt al paradís. Igual que Espanya, França també comet l’error de tenir una xarxa excessivament radial, amb Paris com a origen i final de quasi tot, però és innegable que Paris no és Madrid i que a França ‘només’ hi ha una gran ciutat, mentre que a Espanya n’hi ha dues.

Entre Paris i Lyon (460 km) només vaig trigar dues hores. És el mateix que es tarda actualment des de Barcelona fins a Portbou, a la frontera amb França. A més, el temps passa ràpid perquè vas còmodament assegut, i pots llegir, mirar una pel·li a l’ordinador o jugar a la Play sense cap inconvenient. Ahir vaig fer tot el trajecte de tornada (estació de Lyon-casa meva de Londres) en 5 hores i 45 minuts. Amb l’avió, entre pitos i flautes, hauria trigat el mateix.

Foto: Línies de TGV a França, 2007. En vermell, les existents. En verd, les projectades.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Crec que un dels motius que l'ave BCN-MADRIZ estigui trigant tant és pels interessos d'Iberia.

Anònim ha dit...

Salt & Vinegar el teu comentari es penos!!!

Anònim ha dit...

tigreton madrilenyo. ningu t'ha preguntat.
tot i així, prefereixo fer una vegada un comentari penòs (en el cas que ho sigui) que tenir un cutrenick, perquè aquest apareix en tots els missatges.
que passa que a madriz només esmorzeu
tigretons i panteras rosas?

Anònim ha dit...

Asi va el país. No os peleéis!

Absolutamente de acuerdo con la magia del tren. Es el mejor transporte de todos, comodo, en muchas ocasiones rapido y seguro. Puedes leer, descansar, pasear, escuchar musica, ver el paisaje... Es lo mejor!!

Anònim ha dit...

Està demostrat que en els trajectes de menys de quatre hores el tren de gran velocitat és una opció més profitosa (i segurament econòmica) que l'avió. Si no tens molta pressa, estic convençut que l'opció pel tren és aplicable a trajectes de fins a sis hores.

Ja tinc ganes de provar-ho, però no acabo de veure el final de túnel al trajecte entre Barcelona i Madrid. Tanta disputa política i tantes parades el faran ineficient. Veurem.

Anònim ha dit...

Bigmouth, acceptes peticions? En la línia de les infrastructures, volem un post sobre la vaga de metro a Londres!!!

Anònim ha dit...

S'està coent, my dear.