Ja és aquí l’horari d’hivern. El que havia començat com una lleugera davallada ara ja és una caiguda en picat. Si a l’estiu es feia fosc a les 10 de la nit, ara a les cinc de la tarda ja és negra nit. I aviat, a les quatre. Ahir vaig dinar tard i, quan preparava el postre, vaig mirar per la finestra: tot fosc. Semblava que estés sopant.
Tot i així, l’ambient no és tan depriment com pot semblar. Després del veure el Barça vaig sortir a fer un volt. Havia plogut tot el dia, però acabava de parar. L’aire era fresc, però no fred. Les condicions ideals per a passejar. L’asfalt estava humit, la pluja havia netejat l’aire, i emmig de la foscor destacaven les llums groguenques dels pubs. A l’iPod sonava Nick Cave.
No és que m’hagi posat poètic. Londres de vegades és una ciutat agradable.
Em va saber greu que fos tard i que encara hagués de tornar a casa per planxar, estendre la roba i sopar. Si hagués tingut temps hauria entrat en un pub a fer una pinta i a llegir el diari.
dilluns, d’octubre 29, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


4 comentaris:
Es la sensación del cambio... A mi me encanta que haya llegado el invierno.
doncs a mi em fa una mandra l'hivern..........
clar que més mandra em fa treballar últimament.
no podriem tenir sempre vacances? i que sempre fos estiu?
i sempre tinguessim paga doble?
Sí, i no podriem tenir una manola que te la...?
Pero vaja Sindicalista que es Salt&Vinegar, pero bueno, deu els crea i ells es junten!!! ; p
Publica un comentari a l'entrada