Cronologia d’un viatge

19:45 — Acabada la carrera d’Interlagos (¿Es pot ser més loser que Ron Dennis?), i amb molta mandra a sobre, sortim de ca la Marta en direcció a Girona. Intento evitar aquest aeroport tant com puc, però quan la diferència de preu entre Barcelona i Girona és més del doble, no tinc més remei que volar a Girona.

20:45 — Arribem a l’aeroport. L’avió és a les 22:05. Hem anat una mica justos de temps. Evidentment, si no hi ha cap problema a la carretera, arribes tranquil·lament. Però si algun dia hi ha un embús, pringaré. Tot i així, prefereixo arriscar que haver de sortir de casa 3 hores abans i passar-me dues hores menjant-me els mocs a l’aeroport.

21:00 — Ja he facturat. Queda el control de seguretat, que de vegades es fa llarg, però afortunadament no hi ha molta gent. Aprofito per passar darrere d’una parella que porta un nadó. Tothom els deixa passar i jo els segueixo com si formés part de l’alegre nucli familiar.

21:05 — Em fan treure el rellotge per poder passar pel detector de metalls.

21:06 — Ara em fan treure el cinturó. Un dia hauré d’ensenyar la marca dels calçotets.

21:10 — Compro un entrepà dissecat i una ampolla d’aigua. Prop de 5 euros. M’assec al costat de la porta d’embarcament. Llegeixo el diari.

21:35 — Comença l’embarcament. Amb una maniobra subtil m’he pogut posar el primer de la fila. Així no m’he d’empassar tota la cua.

22:00 — Curiosíssimament, tot ha anat com una seda. Ja som tots a l’avió. Tanquen les portes. Cinc minuts després, a les 22:05, ens enlairem. És exactament l’hora que teniem programada. Crec que és la vegada que hem sortit més puntuals.

23:00 (hora anglesa) — Aterrem a Londres. Ara l’objectiu és sortir pitant de l’avió, passar el control de passaports i agafar el bus cap a casa. Demà em llevo a les 5:20 i he d’intentar dormir tant com pugui.

23:07 — Constato que sóc un il·lús. Si volia anar ràpid, m’hi hauré de posar fulles. El control de passaports està a petar. N’hi ha per estona.

23:30 — Això és un pal. Em subleva haver d’esperar-me tant per entrar al país quan 1) hi resideixo, 2) sóc un ciutadà de la UE i no entenc perquè s’han de fer controls tan exhaustius entre els països de la Unió. Això de la lliure circulació de persones vol dir que ara no has de demanar un visat, però ja està.

23:45 — Finalment, passo el control de passaports.

23:46 — Merda, no tinc prou diners per al bus. Busco un caixer automàtic. Trec diners.

23:50 — Faig marxa atlètica per arribar al bus. Sóc dels últims en entrar. Un parell de minuts després, el bus marxa. M’agrada perquè és un model de bus nou, més còmode de l’habitual, i va mig buit. (¿Com pot ser que vagi buit, si el vestíbul de l’aeroport estava a petar, quan sovint m’he trobat amb situacions totalment a la inversa? Són els misteris de Londres). Aconsegueixo dormir uns minuts.

00:55 — Arribem a Baker Street. Agafo la maleta i camino cap a casa. En aquest cap de setmana han baixat les temperatures. Fa fred, hi ha una mica de boira i trec baf per la boca.

1:00 — Entro a casa amb la intenció de deixar-me caure al llit directament. Objectiu: dormir quant més temps millor. Qualsevol minut és un regal que no es pot menysprear. Al final, entre que em rento les dents, em canvio, etcètera, passa un quart d’hora.

1:15 — Encara amb la maleta sense desfer, i havent-me preparat la roba del dia següent (triar-la a les 5:20 del matí és una temeritat), em fico al llit.

1:30 (aproximadament) — M’adormo.

5:20 — Em sona el despertador. Filldeputaaaaaa!!