A la feina tenim un company a qui, entre nosaltres, anomenem “el treballador del mes”. És un apel·latiu merescut. No és que treballi molt, sinó tot el contrari: no fot ni brot. O això sembla.
Com que la seva taula es troba en un lloc de pas, sovint passo per darrere seu i el veig jugant al Buscaminas (un clàssic). Però el Buscaminas és per a principiants i, a mesura que ha guanyat veterania, el treballador del mes s’ha anat professionalitzant. Ara ja s’ha passat als jocs de billar per internet. Sort que el seu lloc es troba en un lloc de pas i que el veu tothom, perquè sinó tindria organitzat un casino.
Curiosament, no l’han acomiadat. De fet, aquí hi ha molta gent de qui em pregunto: ¿què fan? Tinc la sensació que no treballa ni el tato.
El joc, explicava, és una de les coses que més agraden al treballador del mes. Una altra de les seves aficions és conèixer els noms de les dones que treballen amb nosaltres.
M’ho va demostrar l’altre dia, quan —tot i que pràcticament mai hem parlat— em va obrir una finestreta del messenger intern que tenim.
12:17:14 TREBALLADOR DEL MES (TM): dude
12:17:32 JO: hi
12:17:34 TM: what's the name of the new intern Espana!!?!?
12:17:46 JO: aha
12:17:58 TM: ha ha!!!
12:18:10 TM: I like to know peoples names... :)
(New Intern Espana = nova becària del canal espanyol)
Com bé diu ell mateix, al treballador del mes li agrada saber els noms de la gent. Deu ser gràcies al seu do pels noms que el tio es va picar a una que treballa al meu costat. Bravo per ell. Llàstima que, pel que diuen les males veus, el seu ràtio és de 15 ties atacades / 0,5 aconseguides.
El treballador del mes no es rasca la panxa, per molt que ho pugui semblar. El treballador del mes sempre té el radar encès i espera —camuflat, sigilós— la propera víctima que caurà als seus braços.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Molt gran, jo tambe tinc dies que crec que soc aspirant a treballador dle mes, pero es compensa quan he de treballar tota la nit perque l'endema s'ha d'enviar quelcom a un client, ara si, no puc competir amb un professional que juga a llocs de billar a la feina, crec que aixo nomes ho pot igualar el inmensurable Al-Ajmani
home, enlloc de criticar, crec que hauries d'apendre d'ell. No treballa, no l'acomiaden, es pica a no sé qui...
Yo creo que el ínclito Al Ej Man-i se merece un post donde se analice su singular exISStencia..
Es lo que tiene trabajar en un despacho, primero, y en una gran empresa, segundo... da igual si trabajas o no, nadie lo nota. Lo que me parece fuerte es teniendo la mesa en un lugar de paso, el tio no se corte un pelo y dedique sus horas de trabajo a jugar. Me equivoqué de carrera, quiero ese trabajo!!!!
Aunque pensandolo bien, que hable del trabajador del mes alguien que ha montado un blog con 145 entradas en un año... :P
No se, no se, la descripción me recuerda a alguien, pero no se a quien...
Publica un comentari a l'entrada