Començo a estar fins els collons d’una companya de feina, no la que encara no sap a què es dedica Unión Fenosa, una altra. Aquesta altra desconeix a quina hora tanquen les borses europees. Una bejenada, cert, però no quan et dediques a això i vas de crack. Com veieu, estic envoltat de joies.
Generalment, havia tingut una relació normal amb aquesta noia: ni bé, ni malament, res de l’altre món, na fen. Una persona com tantes. Però últimament ella ha agafat galons, li han donat responsabilitat, s’ho anat creient i s’ha tornat una diva insuportable. Ara va de presentadora estrella i trepitja tot allò que se li posa emmig del camí.
Al principi pensava que jo era la única víctima de la seva insolència. Però he pogut comprovar que no: la gent dels diferents departaments amb qui tractem n’estan farts. Bé, però el fet és que ella segueix treptitjant, ningú no li para els peus.
I em demano: ¿què és més efectiu per a frenar-la, enviar-li uns sicaris que li facin un sustu (potser trencar-li una cama seria suficient) o ja passo directament a la bomba lapa?
Hi pensaré.
dilluns, de novembre 05, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


3 comentaris:
Madre mía, cuántas joyas que hay en tu trabajo... Entre ésta, la de Unión Fenosa y el que no da ni golpe... Refrán: en todas partes cuecen habas.
A la meva feina també hi ha una tia que li diem "la diva". te poder, li encanta tenir-lo, provoca que tothom li llepi el cul i, a sobre, és una falsa de collons.
Suposo que a les grans empreses ja pasen aquestes coses, com sou tants... alguns no saben coses, altres no fan coses i altres pensen que les coses són els seus companys.
En fin...
Publica un comentari a l'entrada