Margarita

De vegades comences a sopar. Ets a un restaurant amb més persones. El grup no està prou compenetrat. Si surts amb gent la gent de la feina, potser al principi no saps ben bé de què parlar. No saps fins a quin punt ser sincer o fer conya: la confiança fa fàstic i podries passar-te de la ratlla. Sou fora de l’oficina, l’habitat en què habitualment us trobeu, i us heu d’adaptar al nou medi. Inicialment es genera algun silenci incòmode, moment que aprofites per buscar temes que puguin trencar aquests silencis. De cop i volta surt un tema amb prou ganxo per a que tothom si apunti amb entusiasme. I llavors entren en joc les margarites. Ah, les margarites. Si ets a un mexicà, primer les Coronitas i després les margarites: són el lubricant per a desbloquejar la rigidesa inicial.

I al final, hihihaha, quin gran sopar.

Això va ser ahir. Ara m’esperen tres dies a Barcelona.