Sala i Martín

M’he fulminat el llibre del Xavier Sala i Martín, regal del Mahatma i Mrs. Herzigova pel meu aniversari. És un llibre de converses, amè, interessant i prou ben escrit. Llàstima de les nombroses errates que vaig detectar per tot el llibre: faltes d’ortografia, errors tipogràfics, etc. No sé si el corrector va fer gaire bé la seva feina, però tant se val. Tot això no modifica el contingut. Llibre molt interessant per a entendre de què va el món.

A Catalunya, les idees del Sala són una provocació. Ja no parlo de les americanes. El Sala és un liberal, raó suficient per a estar sota sospita en aquest nostru país. A Catalunya és més cool defensar el marxisme que no pas carregar-te’l. Així ens va. M’agrada el seu estil perquè explica els grans debats de la humanitat amb senzillesa i ironia, allunyat del pedestal d’eminència acadèmica. Per exemple, un argument definitiu contra el comunisme com a sistema econòmic:

“Si a tu et diuen que guanyaràs el mateix [sou] que els demés facis el que facis, d’entrada te’n vas al bar”.

El llibre no només tracta d’economia pura, també parla de la reducció de la pobresa a l’Àfrica (la seva especialitat), del Barça, de Déu o del dret a posseïr armes.

Em sembla que si seguíssim les idees del Sala aniriem millor. Evidentment, no firmo el 100% de les seves afirmacions, em sembla que no hi ha ningú amb qui estigui d’acord en tot, però sí la majoria. Una llàstima que no vulgui ser president de Catalunya, ni tan sols conseller.

Per cert, en contra dels qui diuen que la independència de Catalunya és inviable des del punt de vista econòmic, el Sala assegura que no només és viable sinó que és recomanable. Osigui que si políticament és necessària (l’encaix de Catalunya a Espanya no es resoldrà mai) i econòmicament és recomanable, ja em diràs què esperem.

El recomano.