Fricades

Ho penso sovint: “Això només pot passar aquí”.

Aquí és Anglaterra. En aquest país passen coses estranyes. Són tan freqüents que, en realitat, l’estrany seria que no succeïssin. Per exemple: l’altre dia el Govern va extraviar les dades bancàries de 25 milions de persones. ¡25 milions! L’equivalent a més de la meitat dels espanyols. Les van perdre perquè, després de gravar-les en un CD, van enviar-les per correu ordinari, sense certificar ni res. Ara aquestes dades es poden comprar per internet i aquí, clar, s’ha muntat un pollastre extraordinari.

Crec que aquests fets estranys es deuen a que els anglesos controlen molt al seu Govern. El que fa, el que gasta, tot. La premsa és molt més punyent que a Espanya, i per tant afloren més escàndols perquè els periodistes estan més a l’aguait.

Però més enllà d’aquestes coses estranyes, Anglaterra dóna un pas mes i brilla per les fricades.

Un exemple de fricada:

Wrong man on News 24

El passat mes de maig, la BBC analitzava al seu canal de notícies el paper de la indústria musical en el segle XXI. El paper d’internet i tot això. Per parlar-ne, van convidar al director d’una revista tecnològica. I ara ve la fricada: en comptes d’entrevistar aquest home, a qui van fer entrar a l’estudi va ser a un taxista congoleny que havia anat a la BBC a demanar feina. Podeu veure el vídeo.



Evidentment, després de veure això el meu pensament va ser: “Això només pot passar aquí”, un país exemplar en molts sentits que inexplicablement protagonitza anècdotes grotesques.

Però anava errat. Havia oblidat que al món existeixen llocs com Nàpols. Ahir vaig llegir la següent notícia:

Un jutge italià cita Mickey Mouse i l'Ànec Donald
Un tribunal napolità cita a declarar els personatges de Disney en un cas de falsificació. L'ordre de citació demana que els personatges de dibuixos animats testifiquin dimecres, 5 de desembre, en un jutjat de la ciutat.

“Això només pot passar a Anglaterra i al sud d’Itàlia”, diré a partir d’ara.