Ja he explicat en diverses ocasions el gran nivell que hi ha a la meva empresa. Més que a l’empresa en general, al meu equip. Professionals de primera categoria mundial, tu.
Jo tinc tres jefes. El més important d’ells no té funcions editorials, del dia a dia, i se’l coneix com a team leader. S’encarrega d’organitzar l’equip, buscar nous treballadors, fer encàrrecs, etc. A aquesta empresa li agrada molt la burocràcia i el tio es passa el dia fent papeleiu.
El meu segon jefe és l’editor. Aquest és el que t’encarrega notícies, a qui li comentes les teves propostes de reportatge, etc. Ell és capaç de recordar totes les dades que et puguis imaginar. ¿A quin preu va sortir a borsa Telefónica fa la tira d’anys? Segur que ho sap. És bastant crack, però una mica passota. Li és bastant igual tot.
Ara, gràcies a Déu, en tercer lloc hi ha la vice-editora. La Vice, que li diem alguns, és un prodigi de capacitat i coneixements. Mai no et deceb, cada dia et sorprèn amb una cosa nova. La setmana passada, per exemple, va preguntar en veu alta a tota la redacció:
— ¿Esta es la primera legislatura de Zapatero?
Si és que a sobre no es talla ni un pèl. No té vergonya.
dilluns, de desembre 10, 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


2 comentaris:
Yo creo que la vice debe tener alguna virtud oculta que se te escapa, seguro... ;p
¡Un hurra por los jefes! ¡Hip, hip, hurra!
J.
Publica un comentari a l'entrada