Flatmate (3ª part)

Més novetats al pis. La última cosa que havia explicat era que, després de veure diversos candidats per ocupar l’habitació de l’A., vam acabar optant per una italiana, de nom Carla. Ens havia donat bones sensacions: noia bastant normal, amb conversa, aparentment sense problemes de diners (tot ho trobava barat) i molt interessada en l’habitació. Doncs endavant.

Com deia, quan la vam entrevistar ens havia donat una impressió positiva. El cert és que va acabar sent una impressió errònia perquè, des del moment en què li vam comunicar que l’haviem triat a ella, va començar a crear problemes. Alguns d’aquests problemes eren importants (no tenia clar que pogués pagar el dipòsit) i d’altres veritables parides (ens va preguntar: ¿les aixetes del lavabo de quin tipus són?). En un parell de dies ens va enviar uns deu e-mails fent totes aquestes preguntes.

Bé, davant de tot això, vam optar per enviar-li un mail que, resumidament, venia a dir: “Carla, estás nominada”. Li vam explicar que per entrar al pis hi havia unes condicions inamovibles, i que era un tot o res. Lo tomas o lo dejas.

Ella va respondre que sí, que ho acceptava tot. Però poc després tornava a crear problemes i a generar-nos dubtes sobre si, realment, aquesta noia ens pagaria el que tocava. A més a més, encara que ens acabés pagant, la noia havia tret a relluïr un caràcter bastant pesadet d’aguantar. Vaja: el tipus de persona amb qui fa mandra conviure. Conclusió: “Carla, debes abandonar la casa”.

Divendres li vam dir que haviem canviat de parer i que ja no la voliem amb nosaltres. El mateix dia, vam contactar amb la següent candidata, la Lise, que en assebentar-se’n va dir que sí a tot, com ens agrada.

Dissabte vinent ve a viure amb nosaltres.