Flatmate

L’A., una de les persones amb qui visc ara, se’n va: la traslladen a Madrid. Per tant, al R. i a mi ens ha tocat buscar un substitut que vulgui compartir pis amb nosaltres.

Per algú que no coneix Londres, l’anunci que vam penjar podria sonar a broma. Lloguem una habitació de 2 per 3 metres (el que tècnicament es defineix com a ‘cuchitril’) per uns 1.000 euros al mes. Una aberració, oi?

Doncs no. Es veu que és una ganga.

Per a donar a conèixer que estavem buscant un flatmate (company de pis), vam penjar un anunci a internet. En quatre dies vam rebre més de quaranta sol·licituds de gent interessada a veure’l. ¡Quaranta! Brutal: venien com mosques. Només vam donar hora als 10 primers perquè sinó ens hauriem passat una setmana ensenyant l’habitació. Ahir ja van venir 6 d’ells a donar-li un cop d’ull i —acollonant— tots ells van dir que l’habitació els encantava. El comentari d’una noia que portava uns dies buscant pis va ser: “És el més gran que he vist”. No vull ni imaginar-me els llocs per on ha passat aquella noia.

Aquest són alguns apunts de la gent que va venir a veure l’habitació, per ordre cronològic:

— Carla. Italiana de la nostra edat. Desgraciàdament, res a veure amb la Bruni. Encantada amb la casa des del primer moment. Diu que el preu li sembla correcte i que fins i tot estava disposada a pagar el doble (¡1.600 euros!). Si ho haguéssim sabut li hauriem fet pagar més. Té caràcter (havia dit que és italiana, no?) i no calla (havia dit que és italiana, sí o no?). Malgrat tot, fa bona pinta.
— Hugo. Francès. Més callat que el Montilla. Li demanem si té alguna pregunta. Apreta els llavis i els treu cap enfora, com reflexionant. Diu que no. Per saber una mica més d’ell, li preguntem per les seves aficions. No en té. En veure que està fent el pena, assegura que li agrada cuinar. Ben provat. Descartat.
— Anne. Luxemburguesa. Passarà sis mesos a Londres treballant com a becària d’Amnistia Internacional. Té la pinta inquietant d’alguns centreuropeus. No mira a la cara i mentre parlem escaneja la nostra llibreria. Qualsevol nit treu una destral i ens pela. Res.
— Una de qui no recordo el nom. És xilena i estudia un postgrau. Entra com en tromba, se la veu amb caràcter. Només li interessa la seguretat del barri. Avisa que té molts amics a Alemanya, on va viure, i que la vindran a veure. Gràcies per dir-ho: descartada.
— Alex. Suec d’origen català. Encara té família a Cubelles. Seguidor del Barça: punt a favor. És informàtic i té un puntet friqui: se’t queda mirant fixament sense dir res. De moment no comptem amb ell, però pot ser un bon reserva.
— Josh. Australià d’uns trenta anys. Publicista i segurament gay. Bastant normal, ho veu tot bé i té conversa. Entra al selecte grup dels favorits, junt amb la Carla.

Avui tenim la segona ronda. Seguirem informant.