Punt i apart

Punt i apart en el tema de les goteres. De moment sembla que tot està sota control, però prefereixo dir punt i apart en comptes de punt i final perquè jo no les tinc totes: en qualsevol moment peta una altra tuberia i tornem a estar igual.

Abans d’ahir vaig anar a veure els veïns de dalt per a preguntar què havia passat la fatídica nit en què em vaig quedar sense dormir per culpa d’una gota malaia que queia sobre el meu llit.

Em va obrir la Gina, una rossa amb faccions marcades, una mica cara de cavall, només una mica, de nacionalitat indefinida i amb força caràcter. Afortunadament, li vaig entrar bé i vam riure una estona, però és d’aquelles persones a qui preferiria no tenir en contra. En obrir-me la porta vaig quedar parat: la tia anava en boles! No, és broma: en obrir-me la porta em vaig sorprendre perquè casa seva és molt més moderna que la nostra. Distribució idèntica, però decoració i acabats totalment diferents.

Mentre li relatava a la Gina el meu periple nocturn, la tia estava per terre. “Perdona que rigui!”, m’anava dient. “No, no: si és que n’hi ha per descollonar-se!”, la excusava. Ella em va comentar llavors que ja havien tingut diversos problemes amb la casa, armaris que se’ls desmuntaven, la nevera que havia deixat de funcionar, la rentadora que renta quan vol, etc. “Aquesta casa cau a trossos”, protestà. Tots dos sabem que, tot i així, trobar una casa millor que aquella a Londres és difícil, motiu pel qual no abandonarem els nostres respectius pisos si no és per una causa de força major.

La Gina també em va explicar que a la matinada de diumenge a dilluns, quan jo vaig pujar en pijama a picar la porta, la seva companya de pis estava sola i que no em va voler obrir la porta perquè es va espantar. “No, si ho entenc —vaig interrompre-la—, perquè després d’haver dormit quatre hores el meu careto deuria ser lamentable… però em pensava que com a mínim em preguntaria qui era o què volia, en comptes de tornar a fotre’s al llit!”. Tot això a la Gina li feia molta gràcia.

El dia següent van rebre la visita del lampista i, pel que em va dir, després d’aixecar el terre d’una habitació, va aconseguir localitzar i solucionar el problema.

La cosa va anar bé, sempre és recomanable conèixer els teus veïns i, encara més, portar-t’hi bé. “Si necessiteu qualsevol cosa, compteu amb nosaltres”.

S’agraeix.