Dubai també té un centre històric. A primera vista, no ho sembla perquè queda amagat darrere de totes les novetats de la ciutat. Quan entres a la ciutat pot semblar que estàs a Las Vegas (però sense ludòpates: el joc està prohibit). Però si t’endinses a la zona antiga, Dubai és com qualsevol altra ciutat àrab: la mesquita cridant a l’oració, el zoco i les desenes de barques creuant el riu principal, que allà anomenen ‘creek’ (rierol). També es veuen molts llums de neó, que crec que són una debilitat dels àrabs.Després de visitar un antic palau reconvertit en museu —res de l’altre món, però les fotografies del Dubai de fa 50 anys estaven bé—, vam passejar una mica pel zoco i, afamats, ens aturàrem en un restaurantet aparentment molt normalet, amb una terrassa a tocar del riu. Els coloms, animals que odio, molestàven una mica, però s’hi estava bé. El menjar, fantàstic. Em va agradar la sensació de poder ingerir un àpat àrab sense patir pel meu ventre. Fa un parell d’anys vaig anar al Marroc —país que recomano— i vaig acabar cansat d’estar pensant tot el dia si l’aigua que bevia era potable o si el menjar estava en bones condicions. No podia menjar a qualsevol lloc i això em tocava profundament els collons perquè quan m’entrava set o gana no tenia el recurs d’entrar a la primera botiga a calmar els meus instints. No: havia d’arribar a aquell restaurant que la guia diu que està bé. Un dia, fart de tanta tonteria, vaig saltar-me els prejudicis i ho vaig pagar amb sis mesos de ventre delirant.
En aquest restaurant del creek vam dinar hummus, falafel i tabbouleh. Espectacular, i per quatre duros (tot, cinc euros per cap). No vaig demanar baklava de postres, la meva debilitat, perquè estava a rebentar. Dies després, vaig solventar aquest error comprant-me’n una capsa sencera per endur-me-la a Londres.
El creek s’acaba ràpid, però és interessant de passejar-s’hi per veure un Dubai diferent. I, si es vol comprar, sempre es pot passar pels zocos a veure si hi trobes res que valgui la pena, cosa que dubto.
.


2 comentaris:
només una apreciació: Eren gavines i no coloms els que molestaven
En definitiva, ratas con alas!
Muerte a las palomas en BCN!!
Publica un comentari a l'entrada