La reflex

Ahir vaig agafar la càmera reflex i vaig anar a Hyde Park a fer fotos.

Feia temps que havia abandonat la reflex. Me la van regalar quan la fotografia digital encara no s’havia extès: existia, però les càmeres eren cares, lentes i de qualitat millorable. Poc després, això va canviar i al cap d’un o dos anys tothom tenia càmeres digitals. Al principi vaig utilitzar sovint la reflex, però després la Salt&Vinegar es va comprar una càmera digital molt petita i molt funcional i vaig aparcar la meva. És evident que guanyes en comoditat: t’estalvies el revelat i és tant petita que te la pots posar a la butxaca. En els viatges sempre temia que algú em mangaria la reflex. Quan vam anar a Nàpols només la treia per fer una foto concreta i després me la tornava a guardar. Si heu estat a Nàpols sabreu perquè ho dic. En dues paraules: Can Quillo. Interessant, això sí.

En fi: l’altre dia vaig anar a Barcelona i vaig agafar la càmera per endur-me-la a Londres i fotografiar algunes de les coses que més m’agraden de la ciutat ara que veig que aquí no m’hi estaré molt mesos més. També la portaré a Dubai, d’aquí dues setmanes.

Ahir, com deia al principi, vaig anar a Hyde Park. És un parc normal, per algú que viu a Londres. Quan el veus per primera vegada quedes acollonit de la seva extensió i fins i tot el llac (que en realitat és un riu canalitzat) sembla maco. Però ara, havent vist altres parcs de la ciutat, diria que Hyde Park és el pitjor o, millor dit, el menys bo. Ja voldria tenir-ne un d’igual a Barcelona, però Hyde Park no és pot comparar amb l’elegància de Holland Park, ni tampoc amb la naturalesa descontrolada de Hampstead, i encara menys amb la bellesa de Regent’s Park. Tret del tamany, trobo que Hyde Park no destaca en res: és majoritàriament pla, tot gespa, i els arbres son escassos. Potser m’agrada menys que els altres perquè és el més artificial de tots.

Tot i així, ahir vaig disfrutar a Hyde Park. Feia fred, però el sol ajudava a contrarrestar. Hi havia com una mena de boira, pràcticament transparent, que transformava la llum del sol en blanca. Em poso poeta perquè quan vas de fotògraf sensible s’ha de fer una mica el marica si vols tenir credibilitat.

Vaig fer unes quantes fotos, no moltes perquè amb la reflex no li pots fer mil fotografies a cada cosa curiosa que trobes. Bé, si que es pot, però no guanyes prou diners per a pagar-ne el revelat. Amb la càmera reflex sempre queda el dubte de si les fotos són prou bones. Com hauran quedat? Si n’hi ha alguna que valgui la pena ja la penjaré quan la tingui.