Petit homenatge

A la meva empresa, com a molts mitjans de comunicació, hi ha un crític gastronòmic. La seva feina és anar als restaurants i després escriure’n un article valorant els pros i contres de cada local. A priori és una gran feina, però em pregunto si no deus acabar avorrint els restaurants. Abans d’escriure una crítica visita tres cops cada restaurant.

Normalment, aquest senyor no hi va tot sol. Es veu que, si ho fa, als restaurants el clixen de seguida, i en teoria hi va anònimament. Acostuma a fer-se acompanyar d’alguns companys de feina, cosa que l’ajuda passar desapercebut.

Ahir ens va convidar a mi i el R., que vam tenir el plaer de petar-nos dos hores i mitja de feina per la causa gastronòmica.

El lloc es diu Tom’s Place i és una mena de fish & chips modern. El fish & chips és el plat típic d’Anglaterra i és simplement això: peix (arrebossat) amb patates fregides. Normalment, és un menjar oliós i bastant poc saludable. Però, últimament, els xefs anglesos de renom estan intentant prestigiar aquest plat i el preparen amb productes de més qualitat. En qualsevol cas, al restaurant no només hi havia fish & chips. Hi havia més coses, totes relacionades amb el peix.

Jo em vaig cascar una cassola de musclos (a l’estil belga) i una bullabessa tremenda. Això acompanyat d’una mica de pica-pica i regat amb dos vins diferents. De postre, gelat de pistatxo. Vaig sortir del restaurant fent la conga.

Va ser tornar a la feina, agafar les coses i marxar cap a casa a clavar-me una migdiada.

Petit homenatge.
.