The year of the (r/c)at

Ara que vaig de fotoperiodista, porto la càmera amunt i avall. Diumenge se cel·lebrava a Londres el cap d’any xinès, que comença en un moment diferent del nostre perquè segueix el calendari lunar. Els xinesos associen cada any a un animal diferent. Aquest és l’any de la rata. En vista dels habitants que proliferen per casa meva, no cal que ho jurin.

Gran parafernàlia al centre de la ciutat, amb desfilada per alguns dels carrers principals i epicentre al multiusos de Trafalgar Square. Vaig fer grans fotos… fins que les reveli i vegi que estan totes mogudes. Però, en fi, va estar bé.

Tot el tinglado estava organitzat per l’Ajuntament de Londres, i més concretament pel seu alcalde, Ken Livingstone, conegut com a Red Ken per la seva proximitat a les ideologies comunistoides.

La seva manera de portar la ciutat és molt similar a la de l’Ajuntament de Barcelona. Per a les coses bones i també per a les dolentes. A Londres els interessa molt el progrés de la capital catalana i s’han inspirat en ella en alguns temes. Per exemple, en urbanisme: les noves actuacions que es fan a Londres em recorden molt a les de Barcelona (a l’estil de les remodelacions de Gran de Gràcia o Plaça Bonanova). Això formaria part de les coses positives que han copiat de nosaltres. Entre les negatives està la publicitat institucional londinenca, que és calcada a la barcelonina: paternalista, dient-me com m’he de comportar, i d’excel·lent disseny. Molt d’esquerra caviar. De fet, en Red Ken viu a Hampstead, un barri pijet de Londres que es podria comparar amb el Sant Gervasi de tants socialistes catalans.

Bé, en aquestes actuacions hi pots estar d’acord o no, però al cap i a la fi això és la democràcia: de vegades governen els que t’agraden poc i de vegades els que no t’agraden gens.

Però clar, amb això de l’any nou xinès ja se’ns ha anat la mà, senyor Livingstone. Per l’escenari que hi havia a Trafalgar Square anaven desfilant diferents personatges, entre els quals estava el propi Livingstone o —horror— l’ambaixador de Xina a Londres.

Em pregunto si, en cas que encara existís l’Alemanya nazi, tindriem el detall de convidar l’ambaixador alemany a Londres a que ens fes un bonic speech cantant les virtuts del seu país. Clar que els xinesos no foten a la gent en cambres de gas. Només t’envien a la presó si tens més de dos fills. I si tens una filla no t’explico. Un país molt conegut per respectar els drets humans, Xina.

Gran Red Ken.