Aquests dies està fent un vent terrible, insofrible. Les finestres de casa tremolen i les escombraries que la gent deixa a la porta de casa s’escampen pel carrer. Caminant, et creues amb objectes voladors no identificats, principalment bosses o papers. A Londres no plou tant com diuen. El problema és l’absència de sol i, el pitjor de tot, el vent.
El vent molesta perquè, primer, provoca dels constants canvis del temps. Un dia et lleves i fa un sol radiant… però al cap d’una hora ja s’ha tapat tot, o al revés. El temps, aquí, és fonamentalment imprevisible, ja que les corrents d’aire fan anar els núvols d’una banda a l’altra. Al matí no saps com vestir-te.
I en segon lloc, el vent m’incomoda, em fa venir mal de cap, em despentina o m’omple les orelles d’un soroll que m’impedeix escoltar la música de l’iPod. Quan tot això passa, acostumo a pronunciar dues paraules màgiques: putu vent!
I em sento millor.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
5 comentaris:
i et sents millor?
a vegades a DM tb fa molt vent i es trenquen les portes d'accès al centre comercial, les hem de xapar i els clients s'emprenyen perquè han de donar més volta per entrar.
Sempre t'estàs queixant com un ploramikes, alguna cosa bona et passarà de tant en tant, no??
Em remeto al viatge a Dubai...
Pobrecito! Realmente siempre llueve sobre mojado! Tu vida parece extraida de una novela de Dickens. Bigmouth Twist.
¿Por cierto, el hecho de haya tanto viento tiene algo que ver con que estes en una isla?
Crec que té més relació amb el fet que som al nord... a Escòcia encara fa més vent que aquí.
Bigmouth Twist, mola.
Publica un comentari a l'entrada