Descobert un nou exemplar de la estranya, freaky i inacabable fauna britànica. En aquest cas, l’espècimen és Alan Johnson, ministre de Sanitat del Regne Unit. El vaig descobrir a l’entrevista que li van fer a l’Observer Music Monthly.Mr Johnson hi explica que ell sempre hauria volgut tocar en un grup, i no ser polític. Si no fos perquè ja és pare de tres fills, assegura que encara es pintaria la cara com el Bowie de la portada de Aladdin Sane.
No li agrada que li facin bromes sobre música: “És massa important per a mi com per a trivialitzar-la”. Imagino que als Beatles tampoc millor no tocar-los: “La gent pensa que exagero i que en faig un gra massa, però els Beatles em van canviar la vida”.
Quan era jove, i mentre treballava en un supermercat Tesco, va gravar una maqueta: Hard Life. A ningú no li va interessar.
Encara post-adolescent, Mr Johnson va començar a tocar al grup The In-Betweens. Un grupet sense aspiracions que es dedicava a fer versions. Això omplia el jove Johnson, fins que un dia li van robar la guitarra. “Tenia 17 anys i estava a punt de casar-me. Vaig pensar: ‘Ja n’hi ha prou’. Em vaig fer carter. Me n’he penedit sempre més”.
I ara, amb 57 anys, ja en fa vuit que és ministre.


4 comentaris:
Conclusio: tothom pot ser ministre!
Tothom menys tu, piltrafa.
Debo retomar mi vocación de bailarina o acabaré siendo ministra como la Chacón o la Maleni... aggghhh!!!
The Royal Mail! Qué cantera!! Me pregunto si en Correos debe estar el presidente de la generalitat...
Publica un comentari a l'entrada