Estrany

Em desperto atontat, com sempre, però un pèl més desconcertat del que és habitual. Miro enrere: a la capçalera del llit hi tinc tres coixins. El llum està encès. Tinc un llapis a l’esquena, clavant-se’m. Interpreto que ahir a la nit em vaig adormir llegint. Quina hora deu ser? M’aixeco i miro el rellotge: les onze! Ja fa cinc hores que hauria de ser a la feina! Creix el desconcert. Com puc haver dormit tant? Tretze hores d’una tirada, amb el llum encès i un llapis clavat a l’esquena, com si res.

Quan m’acosto al lavabo per a dutxar-me, tinc un flash de lucidesa: són les onze de la nit i només feia mitja hora que dormia.
.