Ahir, Barça-Manchester United, anada de les semifinals de la Champions League. Abans de començar, els nervis de les grans ocasions. Una tremolor de cames i una falta de gana que feia temps que no sentia (més d’un any). Collons, que gran és la Champions.Vaig veure el matx a l’Allsop Arms, el pub on veig pràcticament tot el futbol, envoltat de fans del ManU. La convivència, però, va ser raonable. Res a veure amb el partit de fa un any amb el Liverpool, quan haver d’aguantar els fans d’aquest equip va ser un infern. Ahir, al primer minut, ells van celebrar un penal a favor. Un minut després, jo em vaig exhaltar celebrant que el van fallar. No va passar res, bon rotllo.
El partit va acabar amb 0-0, una llàstima que no acabéssim marcant després d’haver dominat el partit clarament. Tot i així, vaig acabar moderadament satisfet. Satisfet perquè un empat (que no sigui un altre 0-0) al partit de tornada ens classifica. Satisfet perquè com a mínim vam donar la cara i el Barça no va fer el mateix que ha estat fent l’últim any i mig: el marica. Satisfet perquè, si caus, serà amb el cap ben alt. Però, sobretot, satisfet perquè veig que ho podem fer. Oh yeah.
.
Entrades
5 comentaris:
Hi estic d'acord. De fet aquest any no he pogut seguir massa el barca, pero vaig veure un bon partit, amb alta possessio de pilota i, sobre tot, uns jugadors motivats que les van lluitar totes fins al final. Llastima que tot i arribar, no vam concretar (tot i tenir ocasions bonissimes). Una llastima. Pero si, podem; tens tota la rao.
Jo vaig veure el partit des d'una altra perspectiva, també adversa: des de Madrid. Jornada de Sant Jordi: compra de llibres (els més catalanots que vaig trobar) a l'Institut Blanquerna, envoltada per tota la catalanitat madrilenya. I després, a veure el Barça amb les pitjors expectatives del món. Els bars plens fins la bandera amb un munt de gent amb samarretes del Barça i pendents del partit. Reflexió a primera vista: qui m'ho anava a dir, quant barcelonista "patitzant" a Madrid! Una segona reflexió, crec que més acurada, va ser: cuanto colchonero! Salut i camí de la final!
doncs jo no ho veig així.
els ManU ens va deixar la iniciativa i la pilota i en 90 minuts, no vem aconseguir fer res de bo.
allà sortiran més atac, i llavors si que podem patir.
amb això, crec que no és un mal resultat...
guanyarem!!
Amb un 1-1 ja en tinc prou :)
Publica un comentari a l'entrada