Això de sortir a la tele genera una expectació al·lucinant. Ha sigut anunciar que començaria a presentar i tenir tota la meva família amorrada a la pantalla, per veure’m.
No sóc aliè a aquest fenòmen: si jo tinc un amic que surt per la tele també el vull veure. ¿Per què?
En els (encara pocs) anys que fa que treballo he fet coses molt més interessants i de les quals n’estic molt més orgullós que del que estic fent ara. Tot i així, presentar captiva tothom, encara que sigui en un canal del tres al quarto que no veu mai ningú. De cop i volta, la gent està interessada en la teva feina i volen veure’t.
Estrany.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Potser és per la expectativa de veuret anunciant la victoria de la lliga per part del Madrid o bé per si acabes fent alguna pifia i poder tirar-t´ho en cara la resta de la teva vida... Malgrat tot, suposo que és pel fet de que sortir a la pantalla sempre és més impactant que està en un despatx.
clar, mola veure algú que coneixes a la tele. fa molta gràcia...i si la caga, llavors, encara més!
Jo tinc un DVD amb les entrevistes que vaig gravar per a un altre canal del tres al quarto que no veu ningú, que conté perles com ara: Entrevista a un tío que parla de la crisi del petroli, Entrevista al boig que va crear un partit polític quan es va enfonsar el Carmel, o bé, entrevista a un tio que parla del món de les family office. Totes un pal. Però va ser el hit d'una nit de cap d'any quan algú, buscant borratxo un CD, el va trobar i va exclamar 'ponemos esto y nos reímos un rato???'
Per cert, jo encara no t'he vist, jooo!!!
Publica un comentari a l'entrada