Cada matí

Actualment, la meva rutina diària comença així:

Em sona el despertador. L’apago.

Em torna a sonar el despertador. El torno a apagar.

Em torna a sonar el despertador. El torno a apagar.

(I així durant un nombre variable de vegades).

M’adono que és massa tard, que tinc el cotxe esperant-me a la porta. Em llevo d’una revolada, em dutxo en un pis pas, em vesteixo mig zombi (fonamental haver deixat la roba preparada el dia anterior: a les cinc del matí podria fer moltes aberracions). El cotxe fa temps que s’espera (entre 5 i 20 minuts), però jo hi entro sense donar-li importància a aquest detall, fent-me l’interessant. Molt ocasionalment, el xofer s’enfada. En aquest moment m’entren ganes de dir-li: “Bautista, te has olvidado los Ferrero Rocher”, però prefereixo no obrir la boca, recolzar el cap i connectar-me a l’iPod.

Arribo a la feina.

Després de passar per la cuina i d’agafar-me tres torrades (dues de mantega amb mel, una de melmelada de gerds) i un tè (amb llet), vaig a la redacció i sec a la meva taula. Encenc la tele i connecto amb els informatius de Televisió Espanyola.

I aquí ve el moment determinant.

En els propers 60 minuts hauré de a) seleccionar les notícies més importants del dia, b) assegurar-me que tenim imatges per a poder emetre-les als nostres butlletins d’informació general, c) escriure-les. Això, insisteixo, passa a les 6 del matí, quan el meu cos encara està enyorant l’escalfor del llit. M’estic fent el víctima, ho sé.

En fi. Com deia, cada matí connecto amb els informatius de Televisió Espanyola. No és que els copii, però sí que són un bon termòmetre per veure en pocs minuts com pinta el dia informativament parlant. Si quan encenc la tele hi ha hagut alguna notícia grossa respiro alleugerit. Sona fort, però és que si no ha passat res greu suo sang per trobar notícies. Recordo que la meva feina és donar notícies –majoritàriament espanyoles– i jo sóc a Londres.

Avui, per exemple, he arribat a la feina i la notícia amb què obria TVE era: “Ayer murieron cuatro trabajadores en las obras del nuevo estadio de Mestalla…” Aquesta notícia és d’ahir al migdia, cosa que equival a zero interès. Massa antiga. I a més, d’accidents laborals, lamentablement, n’hi ha cada dia.

Aquesta és la meva rutina diària. Un sinvivir.
.