Dissabte vaig sortir de casa tranquil·lament, xino xano, disposat a comprar entrades per la nova pel·li de l’Indiana Jones (que, per cert, bastant fluixeta). Eren les cinc de la tarda i el plan era: comprar entrades, anar al Busaba, fotre’m un ànec al curry amb jasmine rice, una mica de mongeta verda cuinada a l’estil asiàtic i suc de mango, i tornar al cine per veure la pel·li, que començava a les 6:30h.
Baixava per Seymour Place pensant en el menjar. Mentre caminava se’m feia la boca aigua... eren les cinc i encara no havia dinat… oh, aquell ànec al curry, aquelles mongetes, aquell suc… oh… fins que, a Seymour Place mateix, vaig creuar-me amb això:
El cap se me’n va anar. Si algú em vol fer feliç ja sap que regalar-me.
Entrades
5 comentaris:
si et treus el carnet abans que acabi l'any t'ho regalo.
Això de tenir un blog comença a molar molt...
Ayer vi uno como éste pero de color rojo. Lo conducía un tío gordo, cuarentón, que no cabía casi en la camisa azul de cuadros -ni en el asiento-, hablaba por el móvil y fumaba un puro. Tú hubieras quedado mucho mejor al volante.
Pero si no deu tenir ni motor... El meu ex-cotxe si anava be: com un Golf, per senzill que sigui, no hi ha res.
I tant que tenia motor, Marquès del Potomac (m'agrada el teu nou nick, by the way).
A Londres està plagat de cotxes antics que funcionen perfectament. I per cert, el més curiós és que te'ls trobes aparcats al carrer tranquil.lament (aquí no hi ha gaire parkings).
Publica un comentari a l'entrada