Tal qual.
Si tens una tele en color a casa i, lògicament, vols veure-la, has de pagar 139 lliures anuals, uns 170 euros (compte al detall: si el teu televisor és en blanc i negre, el preu és 47 lliures; típic detall freaky british). Aquestes 139 lliures t’autoritzen a veure els canals convencionals. Si després, a més a més, vols contractar algun servei de televisió digital o per cable, has de pagar uns diners extra.
La TV licence s’utilitza per finançar la BBC. No m’estranya que, després, aquest sigui un dels mitjans més prestigiosos del món. Si al nivell del periodisme britànic li afegeixes la pasta que deuen ingressar amb les TV licences, el resultat ha de ser bo. Això permet que, per exemple, la BBC no tingui anuncis. (Per cert, una curiositat: per què tots els països han de tenir les seves televisió i ràdio públiques i, en canvi, ningú fa un diari? Excepte les dictadures. Raro).
És incòmode haver de pagar per una cosa que m’he acostumat a tenir gratis des de sempre. Veure la tele, ja em diràs. El luxe més barat del món. Potser a Espanya també gastem 170 euros dels nostres impostos a finançar TVE, TV3 i tota la pesca, però no ens n’adonem perquè està inclòs als nostres impostos. El que fa pupa és pagar explícitament per una cosa tan mundana com veure la tele. Clar que si vols anar d’alternatiu i ser d’aquells que treuen pit dient “jo no tinc tele a casa”, com a mínim t’estalviaràs uns calerons.
Segurament, qualsevol català que no hagi viscut al Regne Unit ja s’haurà preguntat: i què passa si no pagues? És el que tothom es planteja la primera vegada que s’assebenta de l’existència de la TV licence.
Bé, si no pagues, te la jugues. La multa pot arribar a ser de 1.000 lliures.
La segona pregunta que tothom es fa és: i com pot saber l’Estat que tinc una tele a casa? Fàcil: hi ha inspectors. Sí, existeixen senyors que van pels carrers d’Anglaterra escanejant les cases amb detectors. Homes com aquest:
Poca feina.
Després d’un trimestre sense tele (vam canviar el proveïdor d’internet, telèfon i tele per cable), a casa hem tornat a instal·lar-nos-la. Amb el JR i la Lise hem tingut el debat de si paguem o no la TV licence. Vols dir que vindrà un paio amb un detector vindrà fins aquí a escanejar-nos mentre estem gaudint de la final de la Eurocopa? I vols dir que realment podrà detectar que estem veient la tele?
Al final hem consensuat no temptar la sort.
Inspectors de la TV licence en el passat.
La Stasi no era molt diferent.
Entrades
5 comentaris:
"La Stasi no era molt diferent" Nice one :-)
Pq no hay periodicos publicos? Quiza pq los periodicos son comics para convencidos y en cambio la tv es una herramiento para influir verdaderamente en la percepción de la poblacion? Pura manipulación diria yo...
En cuanto al impuesto por ver la television... puedes ver la tele sin ver la BBC y no pagar?
Gato,
Sobre el primer tema, yo creo que quizá se deba a que el periódico es una herramienta más ideológica que un canal de tele, donde al fin y al cabo también se retransmiten partidos de futbol, concursos o documentales sobre el apareamiento de las ranas.
Y sobre el segundo tema, la respuesta es no.
yo estoy dentro del grupo freaki q vive sin tele, sobrevivo con mi laptop. Aqui en India, pagas un poquito (no sé decirte cuánto) y puedes ver decenas de canales, Hallmark, Cartons, etc etc..., pero claro las televisiones públicas son una burda copia venezolana, repletas de culebrones llenos de arpias suegras y hermanastras.
Menos mal, aún no entiendo hindi.
Ben fet! Així us podeu sentir orgullosos de contribuir a fer més gran una de les millors empreses periodístiques del món.
Jo no sé si hauria pagat, però. Sí, imagino qua al final sí, però a priori em costa d'acceptar.
Apali! Bon cap de setmana!
Publica un comentari a l'entrada