Anit sortia del Yates, un bar de Leicester Square, després de veure la final de l’Eurocopa. Espanya havia guanyat merescudament, què més puc dir.De camí a casa van sortir espanyols de sota les pedres. Càntics de “Qué viva España” i “Campeones, campeones”. Piccadilly estava totalment envaït.
En aquest punt vaig prendre la millor decisió de l’últim any: me’n vaig anar a dormir.
PS. Per cert, és curiós com un gran nombre d’espanyols diu España amb una p geminada que converteix la paraula en Eppaña. És com allò de dir-li Beckan al Beckham i Sex al Cesc.
.
Entrades
3 comentaris:
Doncs jo no m'ho pensava pero me n'alegro un mica de la victoria d'Espanya...sobretot pels jugadors. han jugat bé i s'ho mereixen!
sabeu que en sobta? pensar que són de la nostra generació!
O més joves... Sex Fàbregas és del 87, si no m'equivoco...
Así es, así es... Sólo 5 de los jugadores han pasado de los 30, y a nosotros están cerca de caernos.
¿Lo mejor, Bigmouth? Que así puede que vivamos más victorias de Eppaña.
J.
Publica un comentari a l'entrada