M'ho crec (a mitges)

L’altre dia parlava amb un de la feina que cada vegada està més paranoic amb la neteja. Li molesta tocar les portes dels lavabos públic perquè alla hi ha restes de, per exemple, orina d’aquells que no s’han rentat les mans després de pixar (n’hi ha uns quants). Em va comentar, esgarrifat, l’estudi d’una universitat londinenca sobre la higiene del metro.

Vaig buscar aquest estudi i el vaig trobar. Però no és un estudi, és una mena d’email que circula per internet. És aquest (tradueixo):

“ Si viatges regularment amb el Metro de Londres, aquí hi ha unes dades que preferiràs no haver llegit [efectivament: si ets maniàtic, aquest seria el moment d’abandonar el blog i obrir la web del Marca]. Durant l’any 2000, un equip de científics del Departament Forense de la University College London va extreure una fila de seients d’un vagó de la Central Line per analitzar-la. Malgrat que el Metro de Londres assegura que neteja els trens regularment, els científics van fer algunes descobertes alarmants.

Això és el que es va trobar en la superfície de les butaques:
- 4 tipus de cabell (humà, ratolí, rata, gos).
-7 tipus d’insecte (sobretot puces majoritariament vives)
- Vòmit d’almenys 9 persones diferents.
- Orina humana d’almenys 4 persones diferents.
- Excrement humà.
- Excrement de rosegador [ratolí, rata].
- Semen humà [encara “sort” que és humà]

(…)

S’estima que si agafes un dels reposabraços transfereixes al teu cos els olis i les suors d’unes 400 persones diferents. Es calcula que normalment és més sa fumar cinc cigarretes al dia que fer una hora de viatge en el metro de Londres. És més higiènic passar la teva mà per una tassa de vàter (a la qual li acabes de tirar la cadena) abans de menjar que passar la teva mà per un seient del metro abans de menjar.

S’estima que, a Londres, les malalties que s’agafen al metro provoquen més baixes laborals que qualsevol altra raó (inclòs l’alcohol). ”

Estic segur que aquest text té una gran part de fantasia. Per començar perquè la University College London no té cap Departament Forense.

Tot i així, jo m’ho crec (a mitges). Aquells seients de tela no poden guardar res de bo.

I ja mato el tema perquè em pica tot.
.