A Londres hi ha paranoia per la pressumpta inseguretat que es viu a la ciutat. Dic pressumpta perquè jo no la percebo. Però el cert és que en el que portem d’any 25 adolescents han mort assassinats pels carrers de la ciutat. Normalment a punyalades, però de vegades a trets. Això vol dir que, des del gener, una mitjana de tres cops al mes ha sortit la mateixa notícia: “Assassinat un adolescent, etc”. I evidentment la gent s’ha espantat. Aquest assumpte ja té un paper important a la política britànica: un dels principals retrets que li fèien al Ken Livingstone és que la criminalitat havia augmentat durant el seu mandat. Livingstone va perdre les últimes eleccions municipals i ara el seu càrrec l’ocupa el Boris Johnson, que va arribar a l’alcaldia anunciant mà dura contra els maletxores.
En Johnson va anunciar ahir una de les seves principals mesures per reduïr la criminalitat: publicar un mapa detalladíssim amb les zones més perilloses de la ciutat. Revisant el mapa, l’únic que descobreixo és que, sorprenentment, el meu barri (Westminster) és el que té un índex de criminalitat més elevat. En realitat, la dada em sembla irrellevant perquè no s’especifica la categoria dels crims. Tant si et roben la cartera com si t’assassinen, això computa com un sol crim. Segurament, la majoria de crims comesos a Westminster són robatoris a turistes o coses per l’estil. Les zones on més assassinats es registren són al sud de Londres (barris com Peckham o New Cross, on vaig tenir l’honor de residir durant un trimestre). Per tot plegat, la veritat, no veig la utilitat d’aquest mapa.
En qualsevol cas, ¿realment és tan perillós Londres?
Jo crec que no. No diré que sigui com Suïssa, però mai he tingut sensació de perill. De vegades agafes el metro de nit i et trobes amb un grup de torrats que foten el burro, i potser llavors has d’anar una mica més alerta. El meu consell, en aquests casos, és ignorar-los 100%. Ni mirar-los, cosa que la Salt&Vinegar mai pot evitar (per a desesperació meva). Si hagués hagut d’escapar-se de Sodoma i Gomorra, la Salt&Vinegar segurament s’hauria acabat convertint en estàtua de sal (¿i vinagre? Gran gag).
Quan vivia a New Cross, el meu company de pis, l’Andy, em va donar un altre sabi consell: mai tindràs problemes amb una persona gran. Els perillosos són els nens o adolescents, ja que si consumeixen alcohol o drogues perden el control completament i no saben el que fan.
Dit això, ni jo ni ningú que conegui ha tingut mai cap problema.
.
Foto: Shakilus Townsend, de 16 anys, va ser apunyalat i apallissat amb un bat de beisbol el passat 3 de juliol al barri de Thrton Heath, al sud de Londres.
.
Entrades
3 comentaris:
Certament, jo tampoc vaig tenir mai una sensacio de perill a londres, pero tampoc la he tingut mai a Barcelona ni ara a Madrid. Pero a totes les ciutats hi han crims, jo crec que generalment no anem a llocs "perillosos" per la nit, no se, a BCN a mi no em venen ganas de d'anar a la mina a passejar...
Sí, això és una cosa que m'he deixat de comentar al text... diria que tota la gent aquesta que ha mort és perquè s'ha ficat en alguna mena de problemes. S'ha mogut per zones perilloses, o s'ha relacionat amb gent xunga, etc. Vaja, que si no et busques problemes, jo crec que a Londres no en tens. Rates apart.
Completament d'acord, també des del punt de vista femení. Jo tampoc no he tingut mai cap sensació d'inseguretat, i això que tot i que no sovint, però sí que m'he mogut de nit i sola.
De tota manera, em sorprenien moltíssim els anuncis que passen als cines sobre noies violades. T'alerten que no agafis minicabs (taxis sense llicència) quan tornes de marxa. S'ha de dir que els taxis londinencs són caríssims, i que molta gent opta per companyies de "taxi" que no són els oficials i amb les que pactes el preu del trajecte. També s'ha de dir que les noies angleses, igual que els nois, agafen uns pedals impressionants i qualsevol degenerat pot aprofitar-se de la situació.
L'única vegada que vaig passar una mica de malestar va ser precisament amb en Bigmouth. Volíem veure Cartes des d'Iwo Jima i només la feien a un cine de Peckham, un barri olé! A la sortida ja era fosc i érem els únics blancs en un radi de kilòmetres... I ens miraven una mica raro... vaja, que benvinguts, benvinguts...
I també us explicaré que una de les meves companyes de pis era psiquiatra, concretament la jefa de psiquiatria clínica d'un dels hospitals més importants de Londres. Els últims temps que jo vivia amb ella treballava amb els espècimens més degenerats de les presons del Regne Unit... vaja, que deixaven d'angelet a l'Hannibal Lecter. I vam començar a rebre cartes d'aquelles amb lletres retallades dels diaris i esquel.les de psiquiàtres morts... Només us diré que al matí a les 5 quan em venia a buscar el taxi, hi havia dos agents de policia a la porta de casa... La cosa va acabar en no res, però era per acollinir-se... I ja paro de batalletes! Petons a tutti!
Publica un comentari a l'entrada