- Si la meva mare, una persona honrada que ha aixecat el seu negoci amb molt d’esforç, hagués de tancar la botiga per la caiguda de les vendes, ningú l’ajudaria. Tan sols li pagarien el subsidi d’atur.
- I em pregunto què deuen estar pensant els d’Afinsa, tots aquells inversors que van ficar els seus estalvis en aquesta empresa de compra-venda de segells. Fa dos anys, d’un dia per l’altre, la justicia va tancar Afinsa per un delicte d’estafa. Es va descobrir que l’empresa no tenia fons. Els 150.00 afectats es van quedar sense els seus diners. A dia d’avui encara no els han recuperat. Molts d’ells culpen al Govern de no haver controlat l’activitat de la companyia i li exigeixen que assumeixi el deute. Fins fa quatre dies, aquesta em semblava una petició exagerada. Ara ja no.
Com deia ahir, la decisió d’intervenir els bancs generarà moltes injustícies.
PS. Per cert, avui la sorpresa ha estat el Royal Bank of Scotland, el segon banc britànic i un dels més grans d’Europa. En obrir la borsa ha caigut un 30% perquè una agència ha advertit que “el seu perfil financer és dèbil”, una manera de dir molt i de no dir res al mateix temps. Però en aquests moments la sensibilitat està a flor de pell i qualsevol avís d’aquesta mena genera molta por. Ah, espero que ningú de vosaltres comprés accions d’aquest banc el passat dilluns. Si ho vau fer, la vostra fortuna s’ha reduït a la meitat.
Foto: Del cel a l'infern. A principis de 2008, cada acció de Lehman Brothers valia quasi 70 dòlars. Avui dia valen 0,15 dòlars. Lehman ha estat una de les principals víctimes d'aquesta crisi.
Entrades
4 comentaris:
Que orgullosa estaría de ti tu madre... y los de afinsa. Pero como diria alejandro sanz "no es lo mismo". Y para prueba un boton, cuanta gente esta a favor de ayudar a los inversores de afinsa? y cuanta a favor de intentar frenar el efecto dominó bancario?
Injusticies del món... I mira que mig entenc que es rescatin els bancs comercials, perquè són els estalvis de la gent el que està en joc. Però rescatar als pollosos de la banca d'inversió? Aquells que s'han inflat a guanyar diners de forma estratosfèrica, amb bonus anuals de milers de dòlars/euros/lliures... i que s'han carregat el mercat fabricant productes complicadíssims, tot sovint fum, i vinculats a hipoteques subprime i altres actius tòxics... No way! Cap pena em fan els de Lehman i companyia!
No té res a veure, però em posa tan nerviosa com els funerals d'Estat quan el soldat de torn mor a Afganistan o on sigui que està destinat... És la seva feina. Ell/a l'ha triada. Com si no fes pel seu país el camioner que s'estimba per la manca de son; o el bomber que la dinya en un incendi... i tants altres casos... I de funeral d'Estat res de res...
Vale, pot ser demagògia, però així ho sento.
totalment d'acord, bocagrossa.
Un semilliberal convençut.
D'acord amb musaranya, cap clemència pels de la banca d'inversió. Per no parlar dels finiquitos estratosfèrics dels directius...
Publica un comentari a l'entrada