Cada dia es repeteix el drama: l’alarma del mòbil sona a les 5:25h del matí. Mig sonàmbul, faig l’esforç necessari per prémer el botó de ‘snooze’, cosa que em permetrà allargar la son uns minuts més. Des d’aleshores, l’alarma sonarà cada cinc minuts fins que, cap a les 5:50h, aconsegueixo reunir les forces necessàries per aixecar-me definitivament. Tot està sota control si aconsegueixo seguir aquesta rutina.
El problema ve quan, algun dia, de tant en tant, en comptes d’apretar el botó ‘snooze’ apretó el de ‘stop alarm’. O també quan l’alarma sona i sona mentre jo, mig inconscient per la son, no la sento.
Quan això passa, em desperto sobresaltat. Foto un bot. Merda, arribaré tard. Em dutxo i em vesteixo com un llamp (el récord segueix en sis minuts) i surto corrents al carrer, on un xofer m’espera impacient.
I aquest és la qüestió: si la seva espera ha sigut inferior a 15 minuts, no hi ha cap problema. Però si ha sigut més llarga, el preu del servei puja fins a pràcticament doblar-se (en total costa 46 euros). Abans, la meva empresa s’avenia a pagar aquesta diferència. Eren temps d’economia boiant i màniga ampla. Però ara són temps de crisi i l’empresa ha decidit que això ja no ho permet. Per tant, si ara arribo tard, el recàrrec per haver arribat tard me’l descompten del sou, cosa que, lògicament, toca molt la pera. Ja m’ha passat dues vegades.
Ara he trobat una tàctica per això no torni a passar: fer-li pena al conductor.
Ja m’ha passat un parell de vegades que he arribat tard i, en pujar al cotxe, amb la màxima cara de preocupació de què sóc capaç, li he demanat disculpes al conductor:
— Sorry about the delay, but my kid is sick!
I escolta, funciona.
.
dilluns, d’octubre 13, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


11 comentaris:
Quin paio més gitano...
quin piruleru! Això no passava quan el ninyo de poble nou i una servidora t'aporrejàvem la porta perquè sortissis! ;)
y si, en lugar de eso. Cuando se te acabe la historieta del niño, le pagas al conductor directamente la mitad o una tercera parte de lo que te cargaría a ti en el sueldo?
Seguro que funciona..
Imposible, la compañía tiene una central que controla dónde están los coches, si han llegado pronto, tarde, etc.
Entonces de qué te sirve darle pena?
Pues sirve para que no diga nada... lo he pensado mejor y quizá sí que podría comprarlo, pero entonces el riesgo ya es demasiado jevi.
La central no lo controla todo al 100%. Pero a veces no he tenido más remedio que dar la excusa del "my kid is sick" a un pavo de la central que me ha llamado por teléfono...
Impresionante el récord de 6 minutos. No consigo dejar de sorprenderme al leerlo. ¡Madre mía!
J.
ets un quinqui
nen no siguis tant cara!!! jo n o t'he ensenyat aixo....
Ja ja ja però pensa que el dia que sigui veritat el kid et farà arribar moooolllltttt més tard ;)
Quin morro! I clar, no ets prou corporativista per haver fet servir aquesta excusa quan pagava l'empresa, eh!
Publica un comentari a l'entrada