Crònica japonesa 8: els japonesos

Divendres vaig sentir una necessitat inesquivable de menjar japonès. Com si estés esmbarassat, no vaig parar fins a clavar-me un bon sushi. Això em va fer pensar en Japó i vaig adonar-me que encara m’han quedat coses per explicar d'aquest país i de la seva gent. És per això que he decidit escriure alguna crònica japonesa més. Aquesta parla dels japonesos.

***

És molt fàcil jutjar els japonesos. Arribes al país i amb quatre coses que veus sembla que ja en tens prou per a retratar-los. Són friquis, reservats i amants de les noves tecnologies, per exemple. Pim, pam, te'n tornes a casa i et quedes tan ample.

En canvi, jo trobo que la societat i la personalitat del Japó és tan complexa que costa molt explicar com són. Perquè a cada adjectiu que he escrit al primer paràgraf li puc trobar un antònim que també escau als japonesos. Per exemple: són un prodigi de sentit comú (en contraposició amb el friquisme); poden arribar a ser molt cridaners i escandalosos (tot el contrari de reservats); i també la gens més tradicional del món (i, per tant, gens moderns).

Dit això, crec que hi ha algunes coses que vaig entendre i em sembla que no m'equivoco si expresso aquestes opinions:



— Els japonesos treballen massa. Les jornades de 12 hores són el pa de cada dia per a molts treballadors. L'aspecte que tenen molts d'ells quan agafen el metro és desolador. Si a la llarguíssima jornada laboral li sumes les hores que passen al transport públic per anar de casa a la feina i viceversa, el resultat és que molts d'ells amb prou feines tenen forces quan arriben a casa. És per això que molts dormen quan viatgen en metro (vegeu foto). Van tan cansats que fan una mica de llàstima. El cas més escandalós que vaig veure va ser el d'un jove que s'adormia dret, de tant cansat que estava. El pobre s'aguantava com podia agafant-se de les anelles que pengen del sostre. Les cames li feien figa i cada deu segons el tio estava a punt de caure a terre.

Aquest cansament és una de les causes que expliquen la baixa natalitat del país. Quan arriben a casa, les parelles no tenen energia per posar-se a engendrar fills, i encara menys per a parir-los i educar-los. El resultat és que, avui dia, la població de més de 65 anys pràcticament duplica el nombre de nens.

Això ja s'ha convertit en un problema econòmic per al país, que veu com es va quedant sense treballadors. Tant és així, que les empreses ja estan començant a penalitzar els treballadors que es queden massa hores. L'altre dia vaig llegir la història del Koga, un japonès que, gràcies a aquesta nova filosofia, va poder sortir d'hora de la feina. En arribar a casa per sopar, la seva filla, sorpresa, li va preguntar si estava malalt.

Durant molts anys, les corporacions nipones han explotat els treballadors. Els japonesos estan totalment agraïts a la seva empresa per haver-los donat la possibilitat d'alimentar les seves famílies. Per tant, dedicar-hi moltes hores és el mínim que es pot fer com a agraïment. Així ens ho va explicar l'Isidoro, un tiet de la Salt&Vinegar que fa 50 anys que viu al Japó. Clar, això és d'una servitud brutal, una altra característica dels japonesos.

— Els japonesos són tremendament ordenats i eficients. L'excel·lent funcionament del transport públic n'és la millor prova. Els trens funcionen amb una precisió absoluta. Sempre surten i arriben puntuals. Les andanes et marquen el lloc exacte on hi haurà les portes dels trens. I la gent fa cua religiosament, com es veu a la fotografia.


— Els japonesos són extraordinàriament educats. Jo intentava estar a l'alçada i em passava el dia dient "arigató" (gràcies) i "sumimasen" (disculpi). La Salt&Vinegar encara riu. Als trens, el revisor sempre fa una reverència quan entra i surt de vada vagó (foto). I si un tren fa tard pel motiu que sigui, es demanen exagerades disculpes per megafonia: "Els demanem perdó pel retard, no hi tenim cap dret, el nostre retard no té excusa possible".

— Els japonesos són extraordinàriament nets. No es pot dir molt més. Fins i tot el lloc més cutre i deixat està net i polit. És un gust. Qualsevol tren o metro brilla de tan net que està. Aquest punt, a més, és una garantia si vas a hotels barats.

— Els japonesos viuen enganxats als mòbils. Al metro no paren de jugar, enviar-se missatges o connectar-se a internet amb el telèfon. També utilitzen els aparells per mirar el seu programa preferit de televisió, una cosa que crec que a Europa es pot fer, però que no està gens escampada. Allà és molt habitual. A més, tothom té el mateix tipus de mòbil. Amb diferents colors i tunejats, això sí, però tots tenen un model pràcticament idèntic: mòbil superpla, desplegable i amb pantalla gegant.


— Els japonesos són super-fashion. Bastant evident: segueixen les modes amb devoció. Un gran exemple la tenim en aquesta foto (extreta del blog kirainet). Ara la moda són els paraigües transparents, i diria que un 90% dels paraigües que vaig veure a Japó eren idèntics: transparents i amb el mànec blanc.

— Els japonesos són super-tradicionals. Malgrat que entra en conflicte amb el punt anterior, això també és bastant evident. No és estrany veure una noia vestida amb el kimono tradicional, les mitges blanques i les sandàlies amb sola de fusta.

— Els japonesos són un pèl paranoics. Sovint trobes gent que va pel carrer amb màscara, model Michael Jackson. Suposo que per evitar la pol·lució. Cadascú fa el que vol, però trobo que és exagerat fer anar les nenes amb una d'aquestes màscares, com vaig veure. Vaig llegir que els japonesos de vegades sobrevaloren alguns petits perills. La pol·lució n'és un cas. I un altre exemple el trobem en Chupa-Chups. Aquesta companyia catalana va trigar a desembarcar al mercat japonés perquè el Ministeri de Sanitat li prohibia vendre caramels que puguin tenir una bombolla d'aire a dins (cosa que de vegades fa que et tallis la llengua). Fins que Chupa-Chups no va dissenyar una tecnologia per detectar els Chupa-Chups sense bombolleta d'aire, no van poder vendre al Japó.

— Les japoneses estan bones. Punto. És un tema que admet poca discussió. I per cert, amics solters: adoren els occidentals.

I encara queden moltes coses per explicar: la seva propensió al suïcidi, la seva enorme hospitalitat o la doble ànima pacifista/guerrera. No acabariem mai.

Fascinant cultura, la japonesa.
.