El pound

Hi ha gent que dubta si n'hi ha per tant amb això de la crisi.

Bé, estic en condicions de mostrar gràficament com m'està afectant la crisi dels collons. Des que vaig arribar a Londres (octubre de 2006) la lliura esterlina ha caigut un 19% respecte l'euro. Això vol dir que, quan torno a Barcelona i canvio una quantitat determinada de diners, ara em donen una cinquena part menys que fa dos anys.

I també vol dir que, de cada 100 pounds que he anat guardant durant aquest temps, n'he perdut 20. Aquest és el gràfic:

No sé per a què estalvio!

Per a mi la moneda de referència és l'euro, ja que és la que utilitzaré el dia que marxi d'aquí. La conclusió és clara: si no vull perdre diners m'hauria de quedar una temporadeta al Regne Unit fins que la moneda es recuperi. Evidentment, les meves decisions de futur no estan determinades per aquest factor, però com toca la pera pensar-ho.

Pero el canvi pound-euro no és l'únic que em dóna pel sac. També en el canvi amb altres monedes hi surto perdent.

Dades angoixants: quan vaig anar a Nova York (fa poc més d'un any), cada pound valia més de dos dòlars. Avui em donarien només un dòlar i mig (és a dir, un 25% menys). I quan, fa un parell de mesos, vaig anar a Japó, per cada pound em van donar 193 yens. Ara m'ho canviarien per 143 (també un 25% menys).

Potser serà el moment de fer més turisme intern, deixar Japons i Novayorks i visitar Escòcia d'una vegada per totes.

Ah, i pobres aquells a qui els he tocat d'amic invisible aquest Nadal. És conya. O no.

..