Per a rematar el tema: cada dia que passa la crisi es nota més en allò que es diu "el dia a dia de la gent" o "la economia real".
Des d'avui, l'Eurozona ja està en recessió (la definició de recessió són dos trimestres consecutius en què l'economia es contreu/decreix). Alemanya, ja està en recessió. També Itàlia. I a Espanya poc li falta.
De totes formes, m'estic referint a que estan en recessió tècnica (és a dir, que compleixen la definició de manual de recessió: dos trimestres consecutius de contracció). Però es podria dir que —psicològicament— és com si ja hi fossin. La gent ja té sensació de recessió. I en economia, la psicologia, l'estat d'ànim, és molt important. Perquè si la gent té por, no consumeix.
Les conseqüències ja es comencen a veure. Fa temps que immobiliàries com Martinsa Fadesa van petar, i allò potser va semblar un cas aïllat. Però ara les empreses d'automoció han anunciat acomiadaments massius (Nissan, per exemple). Les vendes de cotxes són sempre un gran indicador per saber si l'economia va bé. Quan algú té peles, sovint la primera gran despesa que fa és comprar-se un cotxe (i, en té moltes, una casa). Però si no la gent no té calers, intenta aguantar el cotxe antic fins que el motor està més cremat que la pipa d'un indio. Per tant, la mala situació del sector de l'automoció és un molt mal senyal.
I ara ha arribat el torn dels mitjans de comunicació, un altre cas simptomàtic. Ahir, Prisa va anunciar que tancava el canal de televisió Localia i el Grup Zeta va presentar un pla per acomiadar una cinquena part dels seus treballadors. Possiblement no seran els únics mitjans afectats, ja que una de les primeres despeses que retallen les empreses en època de "sequera" és la publicitat. I els mitjans de comunicació viuen de la publicitat. Per tant, si no hi ha publicitat, no hi ha mitjans.
Tot això es tradueix en acomiadaments.
I l'atur anirà creixent. Ja hi ha un 12% dels treballadors que no tenen feina.
I poc a poc, la crisi es va escampant.
Agafeu-vos que venen corves.
.
Entrades
8 comentaris:
tiu anima al personal, que sino no vendre ni una mica.....
Yes, we can... We can got to "la mierda del paro" perque tal i com estan les coses...
Gran post
Insisto en lo dicho por mamalangosta. No crees que los medios podrían poner un poco de optimismo por su parte?
Qué optimismo?
Si la gente fuera optimista, lo diríamos. Pero no lo es, y así lo contamos. Seguramente los medios magnifican todo, pero esto va en serio, independientemente de lo que digan los medios.
Pues yo no noto la crisis para nada: cobro más que hace 6 meses y mi hipoteca sigue subiendo (como lo hizo hace un año, pero menos de lo que podría haber subido). Eso sí, se me ha estropeado el coche y no sé si lo repararé, pero porque casi no lo uso...
¿Y por qué no reflejan los medios mi optimismo? ¿Hay alguien que quiera hacerme una entrevista?
J.
Doncs jo si que soc pesimista, aquest any el bonus, no tindre res de bonus, es un any dolent, pero en vindran mes, crec que som uns inexperts en el tema de la crisis, els nostres pares ja han patiti diverses crisis i no es va acabar el mon.
El sistema ha depurgarse, menys luxes, mes hores de feina i mateix sou.
Keep it up!!!
Doncs crec sincerament que el 60 per cent de la "crisi" és psicològica, i el 40 per cent real.
Si mirem quantes coses han canviat d'un any ençà al nostre voltant, no sé si podem dir-ne crisi.
George no se que veus de psicologic en aquesta crisis, estan fotent al carrer a un munt de gent (5% de la plantilla a la meva feina, la borsa esta en picat, la venta de cotxes en picat, i he notat una menor quantitat de gent al restaurants, aixi que la crisis s' esta començant a notar, i l' any que be ser encara "millor".
Publica un comentari a l'entrada