Em sembla una polèmica desmesurada, però m'agradaria dir tres coses:
1. El reportatge conté algunes veritats i algunes mentides.
2. Algunes veritats:
A — El sistema de 'cafè per a tothom' no ha tancat el problema del model d'Estat a Espanya (evident), entre d'altres coses perquè Catalunya i el País Vasc no volen ser iguals que una regió qualsevol com La Rioja (lògic).
B — El gran beneficiat d'aquest sistema ha estat el sud d'Espanya (salta a la vista).
Tot això ho firmo fil per randa.
3. Algunes mentides:
A — Jordi Pujol va ser un cacic perquè va governar durant 23 anys (no sabia que als cacics se'ls votava democràticament).
B — Una persona que no parli català no té opcions de ser professor universitari a Catalunya (el mexicà Juan Villoro, professor d'Humanitats, deuria ser el nou Pompeu Fabra i no me'n vaig adonar).
C — El PSOE està a favor del federalisme (això no es diu de forma explícita, però sí implícita). Gran mentida.
Fetes aquestes puntualitzacions, les meves conclusions són:
1. No n'hi ha per tant.
2. La Generalitat no s'ha de posar histèrica per un tema com aquest. Cada dia es diuen coses idèntiques o pitjors en altres mitjans i ningú s'emprenya. Si creuen que hi ha alguna cosa per la qual valgui la pena anar a judici, que hi vagin. Si no, una carteta de protesta i ja està. A callar i a treballar.
3. Si no ets un país ningú et prèn en sèrio. La independència és l'únic camí (vegi's la puntualització 3C). Això ho veig més clar que mai des que visc a l'estranger.
4. El nivell dels corresponsals britànics a Espanya és escandalosament baix i inversament proporcional a la qualitat dels diaris pels quals treballen.
Malgrat tot, The Economist segueix sent una de les millors publicacions que conec.
.
Entrades
3 comentaris:
Totalment d'acord, Bocagrossa! No entenc exactament què els passa als corresponsals britànics en general. Són més espanyolators que l'Acebes! L'Estat autonòmic els fa urticària. I les llengües que no siguin la comuna els fan una ràbia inconmensurable. Els ho he preguntat, perquè jo no m'explico aquest rebuig tan explícit, i la veritat és que no m'han sabut respondre. Solen citar el bé comú i la injustícia social, però no et saben rebatre les teves explicacions sobre finançament o cultura. En fi, un misteri més per descobrir. Curiós. Perquè no crec que sigui por al futur d'Escòcia...
Jo entenc que aquesta publicació suposi més malestar que una a La Razón, perquè com diu The Economist és "una de les millors publicacions" i crea opinió. I aquestes veritats, i les mentides, són la opinió que crea.
Si enlloc de Catalunya parlés d'una regió a Georgia, ho haguéssis donat per bo. Aixó li pasarà a la gent que no sap res de Catalunya i poc d'Espanya.
impecable anàlisi, nen. Ni un tio del meu talent ho hagués fet millor.
The Economist és una gran publicació, però al final aquests articles els fa un tio sol. I tots sabem que en funció de les fonts que triïs fas un repor o un altre.
Aquest ha triat moltes d'un costat i gairebé cap de l'altre, i per això li ha quedat esbiaixat. A més es nota que partia d'una idea preconcebuda. Potser són els efectes de viure a Madrid, com tots els corresponsals estrangers.
Ah, i opina massa per ser un repor.
Però vaja, tot això a la caverna no li interessa. Ni a mi m'interessen ells.
Incerta Glòria
Publica un comentari a l'entrada